Resultats de la cerca

Conseller general de les valls d’Andorra del 1948 al 1959 i síndic general del 1960 al 1966 i del 1973 al 1978, durant el seu mandat restaren blocats els intents de reforma del règim polític andorrà, bé que promogué la creació de la Seguretat Social i l’obertura a l’exterior Dirigí una empresa tabaquera familiar i fou fundador i president de la Banca Reig

Els ciutadans es poden adreçar a l' ombudsman perquè els defensi en el seu nom Aquesta figura es creà, en el seu sentit modern, l’any 1809 i ha estat adaptada en la majoria de països amb govern democràtics amb diferents noms síndic de greuges a Catalunya, defensor del poble a Espanya, médiateur a França, provedor de justiça a Portugal i defensore civico a Itàlia

El president francès Emmanuel Macron visita el Principat d’Andorra, on és rebut pel govern andorrà que encapçala el síndic Xavier Espot La visita de Macron com a copríncep del Principat, dignitat que comparteix amb el bisbe de la Seu d’Urgell, la fa per tradició un cop durant el seu mandat Macron visita les set parròquies i en el seu discurs encoratja la integració progressiva del Principat a la UE

Inicialment havia estat pensada com a defensora de la indústria tèxtil catalana Presidida per Joan Antoni de Llinàs, síndic de l’ajuntament, prengué diverses decisions, com la de supressió de tributs com el dels cops i el de la lleuda i, especialment, la d’enderrocar la Ciutadella Espartero considerà que la Junta lesionava la seva autoritat i encarregà al general Van Halen que la dissolgués 5 de novembre

Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1789 Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis 1810 i magistrat a l’audiència de Mallorca 1821 i de Barcelona 1838 Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada , i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona 1838

Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%

La pervivència d’unes institucions d’origen medieval que només s’havien anat modificant parcialment al llarg del segle XX comportà l’adopció d’una norma constitucional que, respectant la personalitat específica del Principat, s’adeqüés plenament a l’entorn europeu del qual històricament forma part El 1981 fou creat el Consell Executiu, que establia una primera separació de poders i que inicià el procés de redacció del text, adoptat el 2 de febrer de 1993 Fou aprovat en referèndum el 14 de març, amb el 75,7% de participació i el 74,2% de vots afirmatius El 28 d'abril fou aprovada pels…

El conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Xavier Pomés, presideix a Viella l’acte de constitució del Consell General d’Aran elegit el 13 de juny Carles Barrera és escollit nou síndic del Consell gràcies als vots dels nou regidors de Convergència Democràtica Aranesa Queden a l’oposició la coalició PSC-Unitat d’Aran, amb dos consellers, i Unió Popular Aranesa i Partit Renovador d’Arties-Garòs, amb un conseller cadascuna

Estudià a Pisa Diputat i procurador general síndic a Còrsega 1792, no trigà a oposar-se a França i, durant el protectorat anglès, fou president del consell d’estat 1794-96 Envaïda l’illa pels francesos, fugí a Londres, on serví els aliats contra França Al servei dels tsars Alexandre I i Nicolau I 1804-07 i 1813-39, en fou conseller privat i ambaixador a París 1815-34 i a Londres 1835-39

D’un valor literari més aviat escàs, tingué, això no obstant, unes llargues seqüeles hi prengueren part, defensant una tesi o una altra, Jaume Gassull, replicat per “lo síndic del comú dels peixcadors”, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell, i l’extensió augmentà considerablement més de 1000 versos En conjunt, és una mostra de tipus de literatura molt de l’època, que vol ésser un joc d’enginy però que no passa d’una discussió intranscendent