Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
pota de cabra
Tecnologia
Peça de boix, molt semblant a la bitzega, emprada pels sabaters per a allisar i polir els talons del calçat.
planxa
Tecnologia
Ferro completament llis emprat pels sabaters per a allisar la sola abans de tallar els patrons o després de fer la sabata.
vira
Tecnologia
Tira de sola que els sabaters cusen, per a reforç del calçat, al voltant de la sabata entre la sola i la pell.
vetllador
Tecnologia
Tauleta damunt la qual hom col·locava un llum i que servia per a treballar-hi a la nit els sabaters, les cosidores, etc.
reviró
Tecnologia
Trosset de sola que els sabaters posen a les sabates per tal d’igualar-ne el gruix de la sola en adobar-les.
La desarticulació dels gremis
La desarticulació del gremialisme tradicional al segle XIX fou un fenomen complex que cal abordar en les seves diferents facetes La rotunditat de les afirmacions legals que establiren l’abolició del sistema gremial, cal completar-la amb la permanència d’organitzacions d’oficis que, reacomodant-se al nou marc legal, s’han d’entendre com a estratègies específiques dels petits productors per a la defensa dels seus interessos sectorials Per a la comprensió adequada d’aquest moviment, cal destacar el fet de l’important retard en la promulgació d’una llei general d’associacions a Espanya Aquest…
xinxa
Tecnologia
Clau petit i prim, de secció quadrada i desproveït de cabota, que és emprat pels sabaters per a fermar les soles i els talons.
bigalot
Oficis manuals
Bloc de fusta rectangular, acassolat d’un costat, emprat pels sabaters per a picar-hi a sobre la sola i donar-li, així, flexibilitat.
bitzega
Tecnologia
Peça de boix, o d’una altra fusta forta, emprada pels sabaters per a allisar i polir els cantells de la sola, un cop desvirada.
Els mallorquins a Amèrica
Port de Palma, J Escalas, 1913 AE L’emigració mallorquina a Amèrica, si bé començà a ser important durant el segle XIX, fou a partir dels darrers anys del segle passat i sobretot a partir de la primera dècada del segle XX que va adquirir unes dimensions notables Els mallorquins es dirigiren, bàsicament, a Argentina, Cuba, Puerto Rico i Uruguai, però també a Xile, Veneçuela, la República Dominicana i Brasil i, en proporcions inferiors, a Mèxic, Colòmbia, Hondures i Paraguai Les causes de l’emigració eren bàsicament de tipus sòcio-econòmic els jornals baixos, les conseqüències de la filloxera,…