Resultats de la cerca
Es mostren 587 resultats
Tonatiuh
Mitologia
Déu solar dels asteques, representat com un astre en forma de centres concèntrics amb aspes triangulars.
Durant el curs solar Tonatiuh Ichan era acompanyat pels guerrers morts en el camp de batalla o per persones que hom sacrificava i per les dones mortes en el part durant la nit illuminava el món dels morts El món present li era sotmès fins que fos anihilat Tenia un temple propi al recinte de Tenochtitlán servit per cavallers-sacerdots
Megabizes
Història
Militar
General persa.
Pel seu nom —que designava els sacerdots castrats d’Àrtemis— hom pot suposar que fou un eunuc Reconquerí Babilònia i participà, al costat de Xerxes, en la guerra contra els grecs 480 aC Sota el regnat d’Artaxerxes sotmeté la rebellió d’Egipte 453 aC, i més tard conspirà contra el seu monarca, motiu pel qual s’hagué d’exiliar
sacerdoci
Religió
Ofici, dignitat de sacerdot.
Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una…
Josep Grau i Collell
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes “Recull”, “Poble Andorrà”, “Buho” i “Plançó” Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968
monjo
Cristianisme
Antic càrrec eclesiàstic existent a les parròquies, catedrals o col·legiates.
Tenia l’obligació d’obrir i tancar les portes del temple, tocar les campanes, assistir els rectors i celebrar o fer celebrar la missa matinal Eren clergues, no necessàriament preveres, bé que aviat foren sacerdots, perquè el seu càrrec anava unit a beneficis presbiterals Tenia, per a això, rendes i emoluments propis En alguns llocs de la Selva i el Maresme hom en digué diaconil
Vidabona
Parròquia
Antiga parròquia rural (Santa Maria de Vidabona) del municipi d’Ogassa (Ripollès), a 1260 m alt., als vessants meridionals de la serra de Sant Amanç.
Existia ja el 1044 La seva església romànica, al s XII, es troba avui dia en ruïnes Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor Tingué un quant temps d’independència al s XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor
Antonio de Castañeda
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic collegi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs
Cursets de Cristiandat
Moviment de renovació catòlica aparegut a Mallorca el 1949 per iniciativa d’Eduard Bonnín, amb l’ajuda del bisbe Joan Hervàs.
El curset de cristiandat , de tres dies de durada, consisteix bàsicament en conferències sobre Crist i l’Església Catòlica, a càrrec d’un equip de sacerdots i laics, fetes amb estil directe i popular La formació és complementada amb reunions de perseverança S'estengué, especialment a la dècada del 1950, per molts bisbats catalans, de la resta d’Espanya i de l’Amèrica Llatina
Teotihuacán

Vista general de Totihuacán des de la piràmide de la Lluna
Anyul Rivas (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de l’estat de Mèxic, situada 48 km al NE de la capital de l’estat.
Important centre religiós del 250 aC al 650 dC, fou la metròpolis de la cultura prehispànica a Mèxic Meravella arquitectònica i urbanística, hom hi pot contemplar grans monuments tot al llarg de l’avinguda dels Morts les piràmides del Sol i de la Lluna, el temple de Quetzalcóatl i el palau de Quetzalpalalóatl, voltats per les residències dels sacerdots més als afores, hi havia les cases dels comerciants i artesans
cultura de Tlatilco
Cultura arcaica de la vall de Mèxic, les restes arqueològiques de la qual han estat datades dels volts del primer mil·lenni aC.
Entre d’altres centres culturals contemporanis, destaca pel desenvolupament de la seva civilització, manifestada amb figuretes —generalment antropomorfes ballarines, acròbates, sacerdots— trobades al cementiri de la ciutat, d’una finura sense parió a les cultures veïnes El fet que hom hi pugui trobar influències olmeques i de la costa atlàntica planteja encara el problema de saber com tingueren lloc conquesta militar, dominació d’una minoria aristocràtica o d’un altre tipus