Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
carnal·lita

Carnal·lita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de magnesi
i de clorur de potassi
hidratat, amb el 8,7% de magnesi, el 14,1% de potassi, el 38,3% de clor i el 38,5% d’aigua.
Cristallitza en el sistema ròmbic, de cristalls poc freqüents, incolors o de color roig, i de lluïssor vítria Té duresa 2,5 i pes específic 1,6 És la sal potàssica més important dels jaciments salins del nord d’Alemanya forma per si sola, o mesclada amb la sal comuna, la capa superior de la formació salina d’aquests jaciments, denominada regió de la carnallita Se'n troba també a la conca potàssica de Súria i Cardona
Sergej Pavlovič Zalygin
Literatura
Novel·lista rus.
Estudià hidrologia i fou enginyer durant la Segona Guerra Mundial A partir del 1955 es dedicà principalment a la literatura El 1968 guanyà un premi de l’estat per Sol’onaja Pad ‘La República salina’ Altres novelles importants són Tropy Altaja ‘Camins a l’Altai’, 1962, el conte Na Irtyse ‘A l’Irtys’, 1962, sobre la collectivització en un poble siberià i Juznoamerikanskij variant ‘La variant sud-americana’, 1973, sobre les relacions extramatrimonials d’una dona científica decebuda pel seu matrimoni
estepa

Distribució geogràfica de l’estepa
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental.
L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc
comptador de Coulter
Biologia
Aparell dissenyat per al compte de cèl·lules d’una suspensió.
Es basa en el fet que les cèllules són males conductores de l’electricitat L’aparell consisteix en un petit recipient on hi ha dos elèctrodes separats per un septe amb un petit orifici de 30 mm a 100 mm Les cèllules es troben en una solució salina, que condueix bé l’electricitat Quan s’aspira el líquid amb una bomba, qualsevol partícula que passi pel forat produeix un pols al corrent que circula entre els dos elèctrodes Aquest pols és amplificat i comptat Dóna mesures molt acurades del nombre total de partícules d’una determinada mida que es troben en la suspensió
anostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis branquiòpodes integrat per individus de petites dimensions, de cos transparent, allargat i mancat de closca.
Els ulls són pedunculats i mòbils i les antenes solen ésser grosses en els mascles tenen formes complexes i són un òrgan prènsil Tenen nombroses potes toràciques, totes similars El tèlson acaba en dos apèndixs no articulats furca Neden de sobines Els mascles són més escassos que les femelles, i sovint es dóna la partenogènesi Branchipus, Chriocephalus, Dendrocephalus , etc, habiten les aigües dolces estancades Els ous resten al fons fangós dessecat dels bassals temporals i es desenvolupen quan el bassal es torna a omplir d’aigua, a vegades al cap de diversos anys L' Artemia salina artèmia…
saliner | salinera
Kansas
Vista del Tutle Creek , a l’estat de Kansas, als Estats Units d’Amèrica
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Topeka Limita amb els estats de Nebraska al N, Oklahoma al S, Missouri a l’E i Colorado a l’W És constituït per un altiplà rocallós i poc fèrtil, inclinat d’W a E Hi ha dues menes de clima la meitat oriental és semihumida, i l’occidental, semiàrida Els rius més importants són el Kansas, al N, l’Arkansas, al S, i el Missouri, que assenyala la frontera NE Les ciutats més importants són Wichita, Kansas City i Salina És un estat essencialment agrícola blat d’hivern i ramader Hi ha indústria alimentària, refineries de petroli i jaciments de carbó, plom, zinc i gas natural
Gil de Hontañón
Arquitectura
Família d’arquitectes castellans del s XVI.
Juan Gil de Hontañón ~1480 — Salamanca ~1531 intervingué en la construcció de les catedrals de Segòvia, Salamanca i Sevilla El seu fill Juan Gil de Hontañón , el Jove , treballà amb ell a Salamanca, a la catedral, i feu la portada de l’església del Sancti-Spiritus Rodrigo Gil de Hontañón Rascafría, Castella 1500 — Segòvia 1577, també fill del primer, collaborà en les obres de les catedrals de Segòvia, Salamanca, Plasència i Astorga A Salamanca feu el projecte del collegi dels irlandesos 1521, al palau Monterrey 1539 i la casa de la Salina, i a Lleó el palau dels Guzmanes 1559-66…
L’altiplà de Mont-ral
Depressió salina vora de Mont-ral que exhibeix un dens recobriment de salat ver Suaeda fruticosa Juan M Borrero L’altiplà de Mont-ral 21, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Al nord-est de Fraga s’estén un altiplà de reduïda extensió que culmina en el turó de Mont-ral 262 m Geomorfològicament aquesta zona forma part del sistema de terrasses quaternàries esteses entre els primers contraforts prepirinencs i el riu Ebre El relleu és típicament en taula sostre molt pla que reposa sobre una capa de conglomerats i retallat per unes valls força pendents,…