Depressió salina vora de Mont-ral que exhibeix un dens recobriment de salat ver (Suaeda fruticosa).
Juan M. Borrero
L’altiplà de Mont-ral (2.1), entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre.
Al nord-est de Fraga s’estén un altiplà de reduïda extensió que culmina en el turó de Mont-ral (262 m). Geomorfològicament aquesta zona forma part del sistema de terrasses quaternàries esteses entre els primers contraforts prepirinencs i el riu Ebre. El relleu és típicament en taula: sostre molt pla que reposa sobre una capa de conglomerats i retallat per unes valls força pendents, excavades sobre materials terciaris tous. Al centre de la plana hi ha una depressió endorreica amb sols fortament salins.
La vegetació presenta una marcada riquesa en elements xeròfils de distribució íberomagribina, alguns dels quals arriben fins i tot a caracteritzar les unitats del paisatge: la botja pudenta (Artemisia herba-alba), l’espart bord (Lygeum spartum), el salat ver (Suaeda fruticosa subespècie braun-blanquetii), etc.
Entre les espècies faunístiques destaquen les aus de tipus estèpic, com la terrerola rogenca, el sisó, la xurra i la ganga. Els embassaments agrícoles presenten també un cert interès: la gavina vulgar i el cames-llargues hi nidifiquen de manera regular.
Fins fa pocs anys, les pràctiques agro-pastorals pròpies de les planes de l’Ebre ocupaven tota l’àrea. L’agricultura, basada en el conreu poc intensificat de cereals, es compaginava amb una ramaderia ovina de tipus transhumant que aprofitava les zones ermes i els guarets. Actualment però, una bona part ha estat transformada en conreus irrigats. La pervivència dels valors biològics més interessants de l’espai depèn en gran mesura de la conservació dels erms (salades, timonedes) i dels guarets que encara resten.