Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
eudiòmetre
Química
Instrument utilitzat en l’anàlisi volumètrica de certes mescles de gasos.
Consta d’una proveta graduada, de vidre gruixut, amb aixetes que tanquen tots dos extrems Quan cal determinar la composició d’una mescla de dos gasos coneguts, hom introdueix la mescla en l’eudiòmetre juntament amb un tercer gas adientment escollit, el qual, en saltar una guspira, es combina amb un dels components de la mescla Si el component resultant no és gasós, hom determina el volum del gas emprat, car és mesurable el volum residual total Hom empra també l' eudiòmetre de mercuri , l’extrem interior de la proveta del qual és introduït en una proveta de mercuri
Roger Oriol Segura

Roger Oriol Segura
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzat en salt de perxa.
El 1978 baté l’històric rècord d’Espanya d’Ignacio Sola als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, en saltar 5,22 m El 1981 fixà el rècord estatal en 5,40 m, tant a l’aire lliure com en pista coberta Gran dominador d’aquesta prova els anys setanta, fou quatre vegades campió d’Espanya a l’aire lliure 1974, 1977, 1979, 1980 i sis vegades en pista coberta 1976, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Fou campió de Catalunya quatre vegades i també establí el rècord català de decatló 1979 Fou medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1979, i participà en els Campionats d’Europa a l’aire lliure 1978 i en…
jig
Música
Nom amb què són conegudes diferents danses populars a Escòcia, Irlanda i Anglaterra a partir del segle XVI.
De caràcter mogut i vigorós, el seu nom sembla derivar del francès giguer saltar, jugar giga Entre els diferents tipus de jig es troben danses per a un sol ballarí, formes populars de dansa saltada estretament lligades a la hornpipe o formes aristocràtiques sobretot a la cort d’Elisabet I Una forma de jig especialment interessant, desenvolupada al final del segle XVI, és l’anomenada farse-jig jigg A l’inici del segle XVII, en colleccions angleses de música instrumental apareixen jigs com a peces independents en forma binària, com a temes amb variacions o bé formant part de la…
combustió
Tecnologia
Temps del cicle d’un motor de combustió interna en què es produeix la combustió del carburant que, barrejat amb aire, hi ha a la cambra de combustió.
La calor de la combustió i els gasos produïts fan augmentar la pressió a l’interior de la cambra de combustió i la força que aquella origina sobre el pistó l’obliga a moure's En la combustió normal aquest augment de pressió és gradual, perquè la reacció es propaga a una velocitat no gaire gran Per a obtenir un millor rendiment, la pressió màxima hauria de coincidir amb el punt més alt de la trajectòria del pistó Això és aconseguit fent saltar la guspira en els motors d’encesa per guspira o començant la injecció en els motors d’encesa per compressió abans no arriba al punt anomenat Aquest…
electrometal·lúrgia
Tecnologia
Conjunt dels procediments metal·lúrgics que empren l’energia elèctrica —tant per acció tèrmica com electrolítica— per a l’extracció, elaboració, afinament i tractaments tèrmics especials dels metalls i llurs aliatges.
En siderúrgia, hom empra aquests procediments per a l’obtenció de ferroaliatges, d’acers especials o normals i per a la fabricació de fosa Els sistemes de transformació de l’energia elèctrica en tèrmica es fonamenten en la inducció la massa que hom vol escalfar actuant d’induït, en l’acció d’un arc elèctric que hom fa saltar entre uns elèctrodes o en la resistència elèctrica que presenta el material que hom tracta durant el pas d’un corrent elèctric forn Els procediments electrolítics són emprats en l'afinament de metalls en brut especialment coure i alumini o per a…
volar
Militar
Saltar violentament enlaire o esclatar a trossos una cosa mitjançant una càrrega explosiva.
Ramon Vilà i Ferrer
Música
Compositor popular català.
És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants…
Societat Atlètica Corbera
Atletisme
Club d’atletisme de Corbera de Llobregat.
Fundat el 1981 com una secció de l’associació de veïns de Corbera de Llobregat, ben aviat se n’independitzà En aquesta època inicial destacà Jesús Barrantes, que organitzà diferents curses i propicià la construcció d’una pista recta d’atletisme al costat del camp de futbol de la població Aquesta recta desaparegué per qüestions urbanístiques i els atletes passaren a entrenar-se al camp de futbol Disputà la Lliga Catalana d’atletisme entre el 1986 i el 1989 En aquesta època organitzà la Clàssica Corbera Alta – Sant Ponç – Corbera Baixa, l’Atleta Complet nedar, córrer, saltar,…
Vilanova d’Alcolea

Vista del poble de Vilanova d'Alcolea
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat a la part septentrional interior de la comarca, entre el vessant W de la serra d’en Galceran i la rambla del Quartico, al peu del sector septentrional de la serralada del desert de les Palmes, al llindar que separa la foia de les Coves, al N, del pla de l’Arc, al S.
El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra…
Emili Saló i Ramell
Música
Compositor i intèrpret de trompeta català.
Germà de Conrad, fou deixeble de JM Soler i escolà a Montserrat 1913-14 Amplià els seus estudis per correspondència amb el compositor francès MJ Canteloube, segons la línea de la Schola Cantorum de París, mentre era intèrpret de trom peta a La Principal de la Bisbal 1923-40 Posteriorment, establert a l’estranger 1947-61, continuà la seva tasca com a compositor La seva obra ha tingut ressò principalment en l’àmbit de la música de cobla, si bé el seu estil, adaptat als gèneres per als quals compongué, oscillà entre diversos llenguatges Així, en les sardanes més populars, com A saltar…