Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
cors
Lingüística i sociolingüística
Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega, dividits en dos grups separats per la cadena de muntanyes que travessa l’illa en sentit NW-SE.
El dialecte cismuntà comprèn les parles de les zones de cap Corso, Bastia, Aleria, Corte i Balanga, i l' ultramuntà , les d’Ajaccio, Vico, Sartena i Bonifacio El cismuntà, a causa de la toscanització intensa a què fou sotmès, pot ésser considerat part integrant dels sistema toscà l’ultramuntà és fortament lligat al sard septentrional, a causa de la probable afinitat lingüística de les poblacions preromanes i de la precoç separació de les dues illes de la resta del món romà
Vicenzo Vela
Escultura
Escultor ticinès.
Des que, el 1838, obtingué el primer premi en un concurs d’escultura celebrat a Venècia amb Crist ressuscitant la filla de Jaire , fou un escultor molt apreciat en la realització d’obres destinades a monuments públics Fou professor de l’Accademia Albertina de Torí, on es conserva la part més important de la seva producció L’harmonia plorant , per al monument a GDonizetti, La desolació , que representa Itàlia sota l’opressió austríaca, El soldat sard , etc Féu també el grup França i Itàlia , de marbre, per a l’emperadriu Eugènia de França
Berenguer Carròs
Història
Tercer comte de Quirra.
Fill de Berenguer Bertran, ciutadà de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya Participà en la batalla de Sanluri Fou capità general de Sardenya i lluità contra el vescomte de Narbona, amb qui, finalment, pactà treves 1417 Assistí al setge de Balaguer 1413 i a la coronació de Ferran I a Saragossa Fou virrei de Sardenya 1410-13 i 1415-16, i assistí també al parlament sard del 1421 Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella,…
Esglésies
Ciutat
Ciutat de la província de Carbonia-Esglésies (Sardenya), de la qual és cocapital juntament amb Carbonia, al sud-oest de l’illa.
Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La llengua catalana s’hi mantingué fins al s…
Josep Frank
Literatura catalana
Poeta.
Estudiós de llengües com ara el grec i el sard, exercí de professor d’aquestes llengües al liceu de l’Alguer Fou l’iniciador de la represa de relacions culturals catalanoalguereses en entrar en relació amb l’arqueòleg Francesc Martorell i Peña Manuel Milà i Fontanals, amb qui mantingué correspondència, el donà a conèixer a Catalunya en publicar-li un poema a Lo Gai Saber 1869 Uns quants anys més tard fou collaborador d’Eduard Toda, cònsol a l’Alguer, per mediació del qual esdevingué un dels delegats a l’Alguer de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Fou autor de…
,
Gaspar de Centelles i de Montcada
Història
Noble.
Fill d’Eimeric de Centelles, baró de Pedralba El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer , el qual el visità el 1559 Acusat…
Franca Masu
Música
Cantant.
Filla del pintor Manlio Masu, la seva formació fou autodidàctica i debutà el 1990 com a vocalista en un conjunt de jazz fins el 1995 El 1996, després d’un concert de Maria del Mar Bonet a l’Alguer, aprengué el català en la seva variant algueresa, en la qual començà a cantar a la seva ciutat L’any 2000 publicà el primer disc, El meu viatge , i actuà per primer cop a Catalunya al Festival de Música Viva de Vic Posteriorment ha fet concerts arreu dels Països Catalans L’any 2006, a Girona, estrenà l’espectacle musical Pregàries Àlbums posteriors són Alguímia 2003, antologia musicada de poesia…
Velòdrom de la Bonanova
Ciclisme
Velòdrom del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
Inaugurat el 24 de setembre de 1893, fou un dels primers velòdroms de Catalunya i considerat com el millor d’Europa del moment Estava situat entre el Turó Parc i la Via Augusta de Barcelona, tenia una pista de ciment de 400 m de corda i una tribuna de 40 m de llargada El Fomento del Sport Velocipédico de Barcelona hi organitzà diverses curses ciclistes i el 1894 Antonio de Sard hi establí el rècord de l’hora Al centre de la pista també s’hi feien proves de tir, partits de tennis i el 27 de gener de 1895 s’hi disputà el primer partit de futbol Les últimes curses ciclistes…
Antoni de Lo Frasso
Literatura
Militar
Escriptor.
Vida i obra Militar, s’establí a Barcelona cap al 1571, després d’uns quants mesos de presó per motius desconeguts, on feu estampar Los mil y doscientos consejos y avisos discretos sobre los siete grados y estamentos de nuestra humana vida 1571, en vers, que conté indicacions sobre diversos oficis i professions L’obra anava acompanyada d’una extensa descripció en octaves de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part Publicà, a més, la novella pastoral Los diez libros de Fortuna de Amor Barcelona 1573, interessant per la descripció de l’illa de Sardenya i de la vida de l’alta…
,
música de Sardenya
Música
Música desenvolupada a Sardenya.
Música culta Vegeu Itàlia Música popular Sardenya constitueix un territori amb tradicions musicals i trets estilístics diferents dels de les altres regions italianes, encara que no es pot parlar d’una total absència d’elements comuns El més destacat de la seva música és la gran difusió de cants polifònics de tradició oral, en una multiplicitat d’estils característics de determinades àrees Aquest patrimoni musical es pot dividir en dos grans grups segons el caràcter -religiós o profà- dels textos El repertori profà, amb textos satírics o d’amor, és cantat per diversos tipus de conjunts vocals…
