Resultats de la cerca

Després de seguir la carrera militar a França, tornà a la seva illa nadiua, on escriví Poésies érotiques 1778, La guerre des dieux 1799, poema satíric extens que parodia la Bíblia contestat per Chateaubriand a Le génie du christianisme i altres obres

De formació neoclàssica, fou influït pel Romanticisme Amb ell pren forma la literatura nacional de l’Uruguai És autor de l’himne nacional del seu país, del Diario del sitio de Montevideo 1842, de caràcter patriòtic, i de La Malambrunada 1842, poema satíric i burlesc

Després d’exercir professions diverses, començà a escriure narracions de tema fantàstic i satíric El 1922 obtingué un gran èxit amb la publicació de Lady into Fox Altres obres seves són A Man in the Zoo 1924 i A Shot in the Dark 1958

La seva obra narrativa, molt prolífica, destaca per un agut sentit crític i satíric del seu món Cal destacar-ne Hemlock and After 1952, Anglo-Saxon Attitudes 1956, The Old Men at the Zoo 1961, No Laughing Matter 1967 i As if by Magic 1973

Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"

Aquest terme fou aplicat originàriament als catòlics conservadors oposats a la Illustració i a les idees nascudes de la Revolució Francesa Probablement aquest mot prové del pamflet satíric Epistolae obscurorum virorum 1515-17, escrit en ocasió de la disputa entre JReuchlin i els dominicans de Colònia

Fou editor del setmanari satíric “El Tio Nelo” 1862 i començà a actuar com a impressor cap al 1866 Publicà diverses obres d’Escalante i d’altres autors valencians i fou un dels fundadors, amb el seu gendre Francesc Peris i Mencheta, del diari vespertí “La Correspondencia Valenciana”

Estretament identificat amb el moviment nacionalista i el renaixement gallès del s XX, és una barreja d’obrerista marxista i de tradicionalista revolucionari, així per les seves influències literàries com religioses es convertí després a l’anglocatolicisme, i un crític indignat i satíric dels defectes del seu país

Publicà 9 números de 8 pàgines amb numeració seguida i fou suspès per haver publicat en full a part una caricatura contra Alfons XII Fou substituït pel setmanari El Bou Solt , que en seguia la numeració i tenia el mateix caràcter humorístic i satíric Els imprimia Josep Maria Blesa