Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
Stavropol’
Ciutat
Capital del kraj homònim, Rússia.
Situada als vessants septentrionals del Caucas, és un important centre industrial construccions mecàniques i indústria química i cultural centres d’ensenyament superior i mitjà i instituts d’investigació científica Museus i teatres Del 1935 al 1943 fou anomenada Vorošilovsk Fou fundada el 1777 com una de les fortaleses de la línia de fortificacions Asov-Mozdok per a defensa de la frontera meridional de l’imperi rus
Sentigosa
Caseria
Masia
Antiga vil·la rural, avui masia i caseria, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Es troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de Puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa , que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa , a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original
Amèrica del Sud
Subcontinent
Subcontinent format per la part meridional d’Amèrica, al S de l’istme de Panamà.
Seguint un criteri geofisiogràfic, el límit entre l’Amèrica del Sud i l’Amèrica Central pot ésser establert als relleus més septentrionals de la serralada de Bandó i a la vall inferior de l’Atrato, amb la qual cosa, una petita part del nord-oest colombià formaria part de l’Amèrica Central Seguint, però, criteris polítics, el límit entre aquests dos continents es troba a la frontera entre Colòmbia i Panamà
convent jurídic Tarraconense
Història
Nom d’un dels convents jurídics de la Província Citerior o Tarraconense.
El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà
Yumen
Ciutat
Ciutat del sheng de Gansu, Xina, situada als contraforts septentrionals del Qilianshan.
el Bellestar de la Tinença
Poble
Poble del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a la Tinença de Benifassà.
És accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat puig Negret, 1 344 m puig de Fredes, 1 238 m i drenat pel riu de la Sénia, el barranc de la Tenalla i d’altres cursos d’aigua Formà part de la tinença del monestir de Benifassà El 1838, durant la primera guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals Fou annexat a la Pobla de Benifassà el 1977
Kushiro
Ciutat
Ciutat al ken de Hokkaidō, Japó, a l’illa de Hokkaidō.
Situada a la desembocadura del riu Kushiro El port natural format a l’estuari del riu és el millor de la costa oriental de l’illa i constitueix una base d’operacions de les flotes pesqueres de les mars septentrionals Als voltants de la ciutat abunden els conreus d’hortalisses, amb alguna granja de producció lletera Té indústries de la fusta i del paper, i explotació de mines de carbó a Yūbetsu, a uns 50 km
puig Madrona
Muntanya
Contrafort nord (342 m) de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès.
Al vessant meridional del puig Madrona 342 m alt un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès, hi ha l’església romànica de Sant Pere de Madrona primitivament, Santa Eulàlia de Madrona , amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins el 1315, convertida al s XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona
tell

Branca florida de tell ( Tilia platyphyllos )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les tiliàcies, fins de 30 m d’alçària, de fulles simples, cordiformes, lleugerament asimètriques, serrades, amb estípules caduques; de flors groguenques o blanquinoses, fragants, reunides en petites cimes, el peduncle de les quals és adnat inferiorment a una bràctea lanceolada, i de fruits en núcula.
Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans
Friburg
Divisió administrativa
Cantó de l’est de Suïssa.
La capital és Friburg El relleu és muntanyós al SE, format pels contraforts septentrionals dels Alps Bernesos, on la ramaderia de bovins, orientada cap a la indústria làctia formatge de Gruyère, constitueix la principal activitat econòmica La resta del cantó, drenat pel Saane Sarine i els seus afluents el Glâne n'és el principal, és plana i agrícolament molt rica cereals, farratge, arbres fruiters La població, elevada 131 h/km 2 est 1994, resideix en nuclis de població petits i dispersos