Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
parpallola
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent de baixa llei, que al segle XV corria pels comtats de Rosselló i Cerdanya.
Les disposicions emanades del rei Ferran II, l’any 1493, regulant la moneda catalana, determinaven la recollida d’aquestes parpalloles en el terme de quatre mesos, a fi que les seques n'aprofitessin el metall per a l’encunyació de croats
espinar
Botànica
Formació vegetal esclarissada i semidesèrtica, constituïda per arbusts i mates punxosos de fulla petita.
Sol fer-se en àrees mediterrànies seques i càlides Al migjorn valencià es forma l' espinar alacantí de margalló i arçot , comunitat vegetal, natural, integrada per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals dominen el margalló i l’arçot
liquen
Patologia humana
Nom genèric de diverses dermatosis papulars.
El liquen pla , que és la varietat més important, consisteix en unes pàpules aplanades i arrodonides, seques i lleument escatoses, persistents i pruriginoses En el liquen simple predominen les pàpules vermelles i pruriginoses El liquen escrofulós és una lesió cutània pròpia dels individus tuberculosos
escorrentia laminar
Hidrografia
Conjunt de l’aigua de pluja que s’escorre pels vessants en forma de pel·lícula bastant uniforme, la qual erosiona igualment tota la superfície.
Aquest fenomen és típic de les regions selvàtiques, en les quals la vegetació actua de protecció dels terrenys i evita que es formin barrancs Hom pot trobar un fenomen molt semblant a les regions seques o semiàrides quan els vessants han estat poc erosionades per l’aigua dels torrents
Karoo
Altiplà
Altiplà de la República de Sud-àfrica.
Es divideix en el Gran Karoo i el Petit Karoo El primer s’estén al N, a la dreta del riu Orange, i el segon al S Té la vegetació característica de les zones seques matolls i plantes espinoses Al Gran Karoo hi ha cria de bens de llana fina
efèstia
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels piràlids, integrat per unes 35 espècies de dimensions molt petites, ales anteriors molt estretes i antenes molt fines.
Les erugues s’alimenten de materials vegetals secs o animals en descomposició L’espècie E elutella , d’uns 16-18 mm d’envergadura i color grisós, és freqüent a l’estiu a l’interior de les habitacions, i la seva eruga ataca el pa, les fruites seques i també el paper
ranera
Patologia humana
Soroll anormal que produeix el pas de l’aire per les vies respiratòries baixes (bronquis i alvèols), a causa d’una alteració de llur paret o de llur llum o per la presència de líquids o secrecions patològics.
La seva auscultació és un element diagnòstic important, car subministra dades sobre l’estat dels bronquis i dels pulmons Hom distingeix les raneres seques roncs i sons sibilants, originats en els bronquis de les humides crepitants i subcrepitants, provocades per la presència de líquid en els alvèols o en els bronquis
insecte bastó
Entomologia
Nom donat a insectes de diversos gèneres i famílies de l’ordre dels queleutòpters, amb el cos àpter, molt prim i allargat, i que presenta homocromia.
Essencialment nocturns, resten completament immòbils durant el dia Els mascles són més petits que les femelles Tenen un règim herbívor N'hi ha nombroses espècies, que habiten a les regions tropicals i subtropicals Els gèneres Bacillus, Leptynia, Epibacillus i Cloropis habiten a les regions seques i càlides dels Països Catalans
serpoll
Botànica
Jardineria
Mata de la família de les labiades, de tiges repents i radicants, amb fulles linears o el·líptiques, i amb flors violàcies o blanquinoses, reunides en inflorescències capitades.
Es fa en roquissars, pastures seques, rasos, etc, a l’Europa septentrional i en algunes serralades del S d’Europa Actualment aquesta espècie ha estat subdividida en altres Té propietats tòniques, expectorants i antiespasmòdiques El serpoll de jardí var splendens és conreat en jardineria i és usat sobretot per a fer vorades de platabandes
Pere Blan
Història
Burgès de Perpinyà.
Conseller de Pere III, li féu alguns préstecs importants, el rei li empenyorà Montesquiu d’Albera i les lleudes de Perpinyà 1368-73, li vengué alguns castells i jurisdiccions Oltera, Sureda i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà 1360-74, Saragossa, València i Barcelona 1371-74 Fou procurador de l’infant Joan