Resultats de la cerca

Fou company d’armes de Ramon Muntaner a Sicília, on lluitava al servei de Frederic II contra els angevins de Nàpols Entrà a Sciacca durant el setge imposat per aquests 1301-02 Combaté a l’illa de Gerba, i Muntaner, en partir-ne, el deixà com a capità o guarda del castell Defensà Trapani del setge napolità, i intervingué en la treva que hi fou feta 1313-14 Fou curador de Manfred, fill del rei Frederic II 1317 Amb els seus soldats, catalans i almogàvers, vigilà el nou desembarcament angeví prop de Palerm, entrà a la capital i resistí el setge 1325 en ésser…

El 1803 ascendí a general i fou ajudant de camp de Napoleó, que el creà comte de Reille El 1808 penetrà a Catalunya amb les forces franceses i participà sense èxit en el segon setge de Girona Més tard 1810 fou governador de Navarra Lluità en el tercer setge de València 1812 i fou governador d’Aragó 1812-13 El 1815 lluità a Waterloo El 1847 fou ascendit a mariscal per Lluís Felip de França Bonapartista, s’adherí al cop d’estat del futur Napoleó III 1851

Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706 En l’assemblea de braços de Barcelona 1713 es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria Durant el setge borbònic de Barcelona 1713-14 dirigí, com a capità de la coronela, la companyia d’argenters Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena L’emperador Carles VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà 1717, que fou reconegut per Felip V l’any 1726

Els vestigis d’aquesta fortificació medieval es troben al monticle anomenat la Concepció, posició estratègica que domina la vila de Fraga per la banda del Cegonyer En aquest in illo podio quod vocitant Almenarella hi havia installat el campament del rei Alfons el Bataller a I final del mes de febrer del 1134, quan, fracassat el primer setge de la ciutat de l’any anterior, arran de les inclemències pròpies de l’hivern, es reprengué el setge que hauria d’acabar amb la derrota de les tropes aragoneses

Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el…

Comte d’Harispe, lluità a Jena a favor de Napoleó i hi fou ferit 1805 Ascendit a general, lluità al País Valencià amb les tropes napoleòniques participà en el segon setge de València 1810 poc temps després prengué Morella i derrotà el general O'Donoju Pel novembre del 1811 ocupà Paterna i contribuí a encerclar València amb la seva divisió tercer setge, 1811-12 En retirar-se les tropes de Napoleó, fou ferit a la batalla de Tolosa, al Llenguadoc 1814 Fou diputat per Maule Zuberoa el 1830 i par de França i ascendí a mariscal de camp el 1851

Fill de Miquel de Ramon i de Milsocors, baró de Vallespinosa, i d’Agnès de Tord i Despalau Lluità a favor del rei arxiduc Carles III a Lleida, a la Cerdanya i al setge de Girona 1711 en caure aquesta passà a Barcelona Succeí Rafael Nebot com a cap suprem de la cavalleria Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou ferit dos cops Empresonat, fou dut amb Villarroel i altres militars a San Antonio la Corunya, on secundà l’intent de fuga de Villarroel 1717, que suposà un terrible enduriment de la captivitat Havent passat a Segòvia 1719, fou alliberat el 1725 arran…

Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya

Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles Urgellista com els seus germans Marc i Ramon de Planella, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià El 1440 combaté al costat d’Alfons el Magnànim a Itàlia Durant la guerra contra Joan II participà, en l’exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l’església de Sant Feliu, on fou pres després d’una heroica defensa Alliberat, fou nomenat capità del castell d’Amposta El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris…

Lluità a Salamina Collaborà amb Aristides en la formació de la confederació de Delos 479-478 i en la campanya contra els perses a Tràcia el 476 prengué Èion i Esciros el 468 derrotà per terra i mar els perses a Eurimedont el 465 recobrà el Quersonès traci i, després d’un setge de dos anys, reduí Tasos, que s’havia separat de la confederació En la seva política proespartana envià tropes ateneses d’ajut, durant la guerra d’Esparta contra Messene, que foren rebutjades per recel pels espartans, la qual cosa li valgué una condemna a ostracisme el 461 Tornà a Atenes el 451 i, el 450,…