Resultats de la cerca

El 1315 pintà el cèlebre fresc de la Majestat, per al Palazzo Pubblico de Siena, la seva primera obra coneguda, on, influït per Duccio di Buoninsegna, desenvolupa el tema, però en un estil aristocràtic i elegant, inspirat en el gòtic francès El 1317 fou cridat a Nàpols, on pintà Robert d’Anjou coronat per sant Lluís de Tolosa Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols Anà a Pisa 1319, on féu el Políptic de santa Caterina Museo Nazionale di San Matteo, Pisa, i a Orvieto 1320, i el 1324 tornà a Siena Al Palazzo Pubblico féu un altre fresc, Guidoriccio da…

Es formà i treballà a Siena amb Pinturicchio, i a Roma —on es traslladà el 1503— amb Rafael 1516-17, frescs de la Capella Ponsetti, església de Santa Maria della Pace, l’estil dels quals imità Construí la Villa Farnesina a Roma 1508-11, on també decorà dues sales, dirigí les obres de Sant Pere del Vaticà a partir del 1520, i, el 1535, començà el Palazzo Massimo alle Colonne, la seva obra més coneguda per la traça original de la façana, lluny ja dels models clàssics, i per la introducció d’elements fantasiosos, característiques definitòries d’un dels primers i més importants…

Format amb GPisano, la seva activitat es desenvolupà primer a Pisa Sepulcre d’Arrigo VII , 1315, Duomo i Camposanto, Siena Sepulcre del cardenal RPetroni , 1317-18, Duomo i Florència Tomba del bisbe d’Orso , 1321, Duomo, moment en què el seu estil, pesant i dur, es manifesta més pròxim al gòtic classicitzant de NPisano que dels models del mestre Mare de Déu amb el Nen , Museo Bargello, Florència Cap al 1325 se n'anà a Nàpols, on dugué a terme diverses obres d’una execució i un refinament plenament gòtics que contribuïren a la difusió al sud d’Itàlia del tipus toscà de…

Visqué a Florència 1562-74 a la cort dels Mèdici, on publicà De auctoritate Sanctae Scripturae 1562 A Cracòvia entrà en contacte amb grups anabaptistes, dels quals fou cap espiritual tot i que no l’acceptaren a la secta perquè no era rebatejat la seva doctrina socinianisme els mantingué units en la “comunitat de Germans Polonesos”, enfront de les pressions del calvinisme i dels catòlics d’Augsburg La confiscació dels seus béns per la inquisició 1590 li permeté de sortir de l’anonimat de les obres signades amb pseudònim El 1656 foren publicades les seves obres completes a la Bibliotheca…

Es formà amb ASalimbeni, estudià a Bolonya amb RPassarotti i a Roma conegué les obres de Rafael i Miquel Àngel Entre el 1580 i el 1603 era novament a Siena, on rebé l’influx d’Il Barocci i desplegà una gran activitat Anunciació , 1588, Chiesa dei Servi Conversa sagrada , 1959, església del Carmine El 1603 tornà a Roma, on el seu estil, gràcil i líric, es tornà més naturalista, en la línia classicista dels Carracci Santa Cecília i sants església del Gesù

Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes per l’escola…

Es formà amb Fiorenzo di Lorenzo en l’ambient de l’escola úmbria i collaborà amb Il Perugino en les taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale dell’Umbria, Perusa i en els frescs de la Capella Sixtina 1481-83, Vaticà la influència d’aquest darrer conduí el seu estil vers una execució més subtil del paisatge 1492-94, frescs de les Sales Borja, Vaticà, i de la capella Bufalini, Santa Maria d’Aracoeli, Roma Fou a Siena on desenvolupà el seu art preciosista i decoratiu, de vius colors i de to fastuós, palès en les Escenes de la vida de Pius II 1502-07, a la Biblioteca…

Vins famosos Bisbat Fundada pels etruscs, fou disputada posteriorment pels bisbes de Siena i d’Arezzo i esdevingué ciutat autònoma al s XII, aliada o en lluita amb Siena o amb Florència, segons els períodes Entre els monuments, cal destacar l’ajuntament s XV, el palau Tarugi, de Vignola, i la catedral, d’Ippolito Scalza s XVI Ada Sangallo, el Vell, hi construí l’església de San Biagio i el palau Contucci o del Monte

Situada 23 km al NW de Siena, en una comarca d’important producció vinícola Exporta vins de Chianti La ciutat comprèn també els antics nuclis de Staggia i Cincia

Entrà als dominics a Florència 1517 Participà en el concili de Trento i fou bisbe de Minori 1546 i, després, arquebisbe de Conza 1552 Polemitzà amb els luterans i tractà els problemes teològics més discutits al seu temps predestinació i gràcia, immaculada concepció, culte dels sants, i fou causa, sovint, de violentes polèmiques per la novetat d’algunes tesis catarinisme i pel seu escotisme És propi d’ell el recurs sovintejat a les fonts de la revelació i al magisteri eclesiàstic en el procés d’elaboració dogmàtica