Resultats de la cerca

El valor s’oposa a la significació, definida per referència al món material a la substància Les unitats lingüístiques resten les mateixes, siguin quines siguin llurs realitzacions fòniques o gràfiques, d’on es dedueix que la llengua és una forma, no una substància

Fou professor a Breslau i a Halle i investigà les condicions d’aprenentatge i la memòria Basant-se en llistes de síllabes sense significació, establí una sèrie de lleis relatives al nombre de repeticions o a la posició dels elements en les sèries

La vivència de l’acte de comprensió de l’objecte és, segons Husserl, allò que el constitueix Una reformulació d’aquesta noció ha estat desenvolupada per E Levinas, el qual no deriva la significació de l’acte intencional, ans del reconeixement d’altri entès com a acte originari

Apareix a l’escultura mesopotàmica i posteriorment ha estat un tema freqüent sobretot en les arts decoratives especialment del manierisme La seva significació resta desconeguda, però hom suposa que originàriament era un símbol de la vigilància i la protecció En heràldica hom el sol representar rampant o també passant

Fou el descobridor del principi bàsic de la música atonal i dodecatònica Escriví Nomos 1912 per a piano i cordes, la cantata Wandlungen ‘Passejades’ 1927 i l’òpera Salammbô 1930 també té alguns escrits teòrics Deutung des Melos ‘Significació de la melodia’, 1923 i Zwölftontechnik ‘Tècnica dodecatònica’, 1926

Hom hi preparava els àpats i tot el que calia per al sàbat, en què eren interdites totes les activitats domèstiques L’evangeli de Joan ho refereix a la Pasqua jueva i amb aquesta significació ha passat a la litúrgia cristiana per designar el divendres sant feria sexta in parasceve

Amb la decadència del feudalisme el mot perdé la significació original i hom l’aplicà generalment a una classe de persones entre la noblesa i la burgesia Posteriorment el seu ús s’ha estès, per cortesia, a tots els professionals i ha esdevingut un mot sense sentit específic, com el de gentleman

Hom troba en la literatura grega antiga un conjunt de 87 himnes òrfics , d’autor desconegut bé que han estat atribuïts al mateix Orfeu i, probablement, del segle IV dC, els quals invoquen els déus o personatges divins A l’època moderna, la tradició òrfica ha donat lloc a dues grans aventures poètiques la de Rilke Sonette an Orpheus , 1923 i la de Riba En les Elegies de Bierville d’aquest darrer —i sobretot en la X—, hom pot distingir les etapes fonamentals del misticisme òrfic, transcendit per la visió d’un déu personal