Resultats de la cerca

Al període acheulià eren fets sense preparació i retocats després per obtenir la forma desitjada Al clactonià hom feia una preparació prèvia i després feia saltar el nucli originari

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa Pla d’Urgell al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcellacions…

El terme deriva de Capsa , nom romà de Gafsa, ciutat de l’oest de Tunis, centre de la regió on es troba aquesta indústria Succeí l’ Aterià  i visqué durant el Paleolític superior i el Mesolític El jaciment característic és la Rammadīya , amuntegaments de cendra, instruments de sílex i closques de cargol, que constituïen l’aliment principal La indústria de pedra va esdevenint microlítica, sobretot a la fase avançada Capsià II A Kenya s’ha descobert una indústria lítica semblant Capsià de Kenya però amb jaciments d’altres tipus Vers el 1920 Hugo Obermaier i Pere Bosch i Gimpera…

La cultura badariana s’estengué per una part de l’Egipte mitjà, tot l’alt Egipte i la zona nord del Sudan El jaciment epònim és El-Badari, a la vora dreta del Nil, a l’Egipte mitjà Són, sobretot, conegudes les necròpolis, amb els cadàvers arrupits i amb amulets de vori d’hipopòtam o estatuetes femenines de ceràmica Els poblats eren de cabanes de fibra vegetal o de paravents Els badarians conreaven el blat i l’ordi, que conservaven en sitges excavades a terra i revestides de fang La caça i la pesca eren importants encara hom troba hams d’os i puntes de fletxa Sembla que hi havia un comerç…

Al cim de la vall hi ha l’antic castell de Rocafort, que forma amb la peanya un tot defensiu orientat vers ponent, des d’on és inexpugnable, sense cap mena d’obertura La seva cisterna és excavada a la roca El mateix nom de Rocafort ja suggereix l’existència d’una roca fortificada Per entrar al poble cal seguir un trencall de la carretera de la vall a l’indret on s’embotellen aigües mineromedicinals Passat el pont sobre el Riu Corb, una carretera duu al poble Rocafort, amb un gran desnivell, és circuït de muralles i conserva un dels antics portals La part més antiga s’aixeca sobre la mateixa…

Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta gradació, tot…