Resultats de la cerca
Es mostren 1422 resultats
Museu Arqueològic de Sagunt
Museu
Museu que recull bàsicament les restes romanes de Sagunt.
Hom hi inicià les colleccions al final del segle XVIII Ha sofert diversos trasllats Reuneix troballes arquelògiques saguntines des de l’Eneolític fins a l’edat mitjana La part més interessant són les colleccions d’època romana i, en especial, l’epigrafia
santuari dels Munts
El santuari dels Munts
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 Santa Maria de Monte L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions l’actual fou iniciada al segle XVII La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi És un centre viu de devoció popular
advaita
Hinduisme
Mot (‘no dualisme’) que designa una doctrina que sosté que només el Principi últim (Brahmā) és integral, complet i ‘‘no escindit’’, que només ell existeix realment, mentre que tots els altres fenòmens són il·lusoris o efímers.
L' advaita s’oposa fonamentalment al dualisme dvaita per tal com nega l’existència de l’ànima universal Paramātman , de la qual participa la individual, com a distinta de Brahmā Aquest monisme radical, definit principalment per Śankara, ha sofert diverses qualificacions i atenuacions en l’ensenyament de Rāmānuja, Madhva, Nimbārka, Vallabha i Chaitanya
batalla de Valdejunquera
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el dia 26 de juliol de l’any 920 entre ‘Abd al-Raḥmān III i l’exèrcit navarrolleonès d’Ordoni II i Sanç Garcés I, en el qual vencé el primer.
Sembla que un factor decisiu de la derrota cristiana fou la deserció dels comtes castellans que hi collaboraven En realitat, la batalla fou conseqüència del desig del califa cordovès de rescabalar-se de l’anterior derrota que havia sofert a San Esteban de Gormaz 917, i no alterà substancialment les fronteres existents
Santa Maria d’Hostalric
Art romànic
L’actual església parroquial de Santa Maria d’Hostalric, a ponent de la vila, fou aixecada al segle XVII i reconstruïda després de l’incendi sofert el 1810 És força documentada des del 1217, i consta en dos nomenclàtors i llistes sinodals de Girona com la parròquia de Santa Maria “d’Hostalricho”
Sant Pere de la Torre de Vernet (Sant Martí Sarroca)
Art romànic
L’actual capella no conserva cap indici d’època romànica, per la gran quantitat de modificacions que ha sofert Existia ja al final del segle XIII, i d’això es desprèn, per tant, que les seves arrels han de ser més antigues La primera data segura trobada fins ara és del 1405
pontifical
Cristianisme
Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals, tant les oracions del sacramentari com el cerimonial dels antics ordines (ordo).
El primer fou escrit a Magúncia entre el 950 i el 962, adoptat a Roma al s XI i refós per Guillem Durand, bisbe de Mende s XIII Adaptat i promulgat en tres llibres per Climent VIII 1596, no ha sofert retocs considerables fins a les simplificacions de Joan XXIII i la reelaboració del concili II del Vaticà
tamari

Tamari
Gastronomia
Salsa elaborada a partir de soia fermentada submergida diverses vegades en aigua i sal en un procés que pot arribar a durar fins a dos anys.
La varietat anomenada shoyu també té com a ingredient blat o ordi torrat Actualment, es troben al mercat varietats a preus assequibles i de menys qualitat produïdes a partir de farina de soia i que contenen colorant de caramel, xarop de blat de moro o altres edulcorants, extracte de malta i sal, que no han sofert cap procés de fermentació
sivella
Indumentària
Peça de metall o d’altres materials que serveix per a unir els dos caps d’un cinturó o les dues orelles d’una sabata.
Consisteix en un marc travessat per un eix proveït d’una o més pues fixat a un dels caps, i per on es fa passar l’altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o pues Ha sofert nombroses transformacions, i de vegades el seu caràcter utilitari ha esdevingut purament ornamental i ha estat objecte de creació de joieria o disseny
ikebana
Art
Art japonès de col·locar flors, branques, fruits i pedres en diversos suports amb finalitat estètica i simbòlica.
Els seus orígens com a art floral, pels voltants del s VI, són carregats de conceptes religiosos, simbòlics i filosòfics La primera escola d’ikebana és la Ikenobo, fundada a principis del s VII Aquest art floral ha sofert una lenta evolució i ha donat vida a altres estils Els més importants són el rikka , el shoka , el nagheine i el moribana