Resultats de la cerca
Es mostren 491 resultats
salmedina
Història
A la corona catalanoaragonesa, magistrat amb funcions governatives i judicials, la jurisdicció del qual s’estenia al propi municipi i al seu terme.
El càrrec, d’origen islàmic ṣāḥib al-madīna , ‘senyor de la ciutat’, instituït per ‘Abd al-Raḥmān II, solia ésser designat pel rei A Saragossa, en virtut d’un privilegi del 1256, una parròquia, elegida per sorteig, proposava els candidats A les moreries valencianes, nomenat generalment pel batlle general, intervenia en les causes menors i assistia el cadi
quitó
Indumentària
Vestit grec de lli o de llana prima.
D’origen oriental, fou introduït pels jonis i era confeccionat en forma de sac sense fons, cenyit a la cintura amb un cinyell i subjectat damunt l’espatlla amb dues fíbules, que formaven les obertures per al cap i els braços Generalment, solia ésser curt per als homes i llarg per a les dones i els personatges importants
donació universal
Dret civil
Institució de natura successòria contractual constituïda per la donació de tots els béns del donant, presents i futurs, i la institució irrevocable d’hereu a favor del donatari o donataris, ordinàriament els fills o el futur cònjuge del donant.
És vigent a Mallorca i a Eivissa i Formentera, segons la Compilació del dret civil especial de Balears Se solia atorgar amb la fórmula “valedora de present i efectiva després de la mort del donant” o amb reserva pel donant de l’usdefruit del béns donants, consolidant el donatari la nua propietat per mort molt poc utilitzada
obbligato
Música
Instrument o part acompanyant la participació del qual -o de la qual- es considera imprescindible.
El seu significat és l’oposat d' ad libitum Durant el Barroc, solia indicar aquells fragments de la part del clavicèmbal -o de qualsevol altre instrument de teclat que realitzés el baix continu- que el compositor escrivia completament, en lloc de ser improvisats per l’intèrpret a partir del baix En la partitura s’indica simplement amb l’expressió obbligato
podestà
Història
Màxima autoritat a les ciutats del nord i centre d’Itàlia, als s. XIII i XIV.
Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada per diversos estats europeus als s. VIII-XI, generalment imitant els patrons metrològics i tipològics del dinar àrab.
N'és una mostra el mancús d’Offa, rei de Mèrcia, vers el 773 El mancús tingué, però, una emissió d’abast molt limitat i la seva funció solia restringir-se a la realització de determinats pagaments a l’església o al papa, convinguts en or, en un període en què Europa, en general, estava ancorada en el monometallisme de l’argent
adagio
Música
Indicació de tempo que significa lentament o amb comoditat (més lent que l'andante i menys que el largo).
Al començament del segle XVII s’associava a un relaxament del moviment, més pausat i lliure, que es podia donar al final d’una composició Als segles XVIII i XIX, en canvi, solia designar el més lent dels tempi , tot diferenciant-se de termes similars, com ara largo i grave , en aspectes més relacionats amb el caràcter seriositat, solemnitat, etc
Memorial Numismático Español
Publicacions periòdiques
Revista especialitzada en Numismàtica, publicada a Barcelona entre el 1866 i el 1880.
N'aparegueren cinc volums 1866, 1868, 1873, 1877-79, 1980 i solia constar d’unes 300 pàgines amb illustracions És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’Estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes Tingué collaboradors tan destacats com CPujol i Camps, el mateix ACampaner, VVázquez Queipo, JCabré i Aguiló, AHeiss, APedrals i Moliné i JZobel de Zangroniz entre d’altres
toga
Indumentària
Peça de roba llarga i ampla, com una mena de mantell semicircular, que, endossada damunt la túnica, constituïa la indumentària principal dels ciutadans de Roma.
Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma més rebuscada,…