Resultats de la cerca
Es mostren 491 resultats
quitó
Indumentària
Vestit grec de lli o de llana prima.
D’origen oriental, fou introduït pels jonis i era confeccionat en forma de sac sense fons, cenyit a la cintura amb un cinyell i subjectat damunt l’espatlla amb dues fíbules, que formaven les obertures per al cap i els braços Generalment, solia ésser curt per als homes i llarg per a les dones i els personatges importants
donació universal
Dret civil
Institució de natura successòria contractual constituïda per la donació de tots els béns del donant, presents i futurs, i la institució irrevocable d’hereu a favor del donatari o donataris, ordinàriament els fills o el futur cònjuge del donant.
És vigent a Mallorca i a Eivissa i Formentera, segons la Compilació del dret civil especial de Balears Se solia atorgar amb la fórmula “valedora de present i efectiva després de la mort del donant” o amb reserva pel donant de l’usdefruit del béns donants, consolidant el donatari la nua propietat per mort molt poc utilitzada
salmedina
Història
A la corona catalanoaragonesa, magistrat amb funcions governatives i judicials, la jurisdicció del qual s’estenia al propi municipi i al seu terme.
El càrrec, d’origen islàmic ṣāḥib al-madīna , ‘senyor de la ciutat’, instituït per ‘Abd al-Raḥmān II, solia ésser designat pel rei A Saragossa, en virtut d’un privilegi del 1256, una parròquia, elegida per sorteig, proposava els candidats A les moreries valencianes, nomenat generalment pel batlle general, intervenia en les causes menors i assistia el cadi
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada per diversos estats europeus als segles VIII-XI, generalment imitant els patrons metrològics i tipològics del dinar àrab.
N'és una mostra el mancús d’Offa, rei de Mèrcia, vers el 773 El mancús tingué, però, una emissió d’abast molt limitat i la seva funció solia restringir-se a la realització de determinats pagaments a l’església o al papa, convinguts en or, en un període en què Europa, en general, estava ancorada en el monometallisme de l’argent
podestà
Història
Màxima autoritat a les ciutats del nord i centre d’Itàlia, als s. XIII i XIV.
Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys
adagio
Música
Indicació de tempo que significa lentament o amb comoditat (més lent que l'andante i menys que el largo).
Al començament del segle XVII s’associava a un relaxament del moviment, més pausat i lliure, que es podia donar al final d’una composició Als segles XVIII i XIX, en canvi, solia designar el més lent dels tempi , tot diferenciant-se de termes similars, com ara largo i grave , en aspectes més relacionats amb el caràcter seriositat, solemnitat, etc
obbligato
Música
Instrument o part acompanyant la participació del qual -o de la qual- es considera imprescindible.
El seu significat és l’oposat d' ad libitum Durant el Barroc, solia indicar aquells fragments de la part del clavicèmbal -o de qualsevol altre instrument de teclat que realitzés el baix continu- que el compositor escrivia completament, en lloc de ser improvisats per l’intèrpret a partir del baix En la partitura s’indica simplement amb l’expressió obbligato
Memorial Numismático Español
Publicacions periòdiques
Revista especialitzada en Numismàtica, publicada a Barcelona entre el 1866 i el 1880.
N'aparegueren cinc volums 1866, 1868, 1873, 1877-79, 1980 i solia constar d’unes 300 pàgines amb illustracions És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’Estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes Tingué collaboradors tan destacats com CPujol i Camps, el mateix ACampaner, VVázquez Queipo, JCabré i Aguiló, AHeiss, APedrals i Moliné i JZobel de Zangroniz entre d’altres
pa d’ànimes
Alimentació
Pa ofert per als difunts el dia de l’enterrament i en l’oblada feta durant el dol a l’ofertori de la missa matinal.
Hom solia dur-lo dintre el cistellet o cantiret de vímets, juntament amb candeles i diners Era dit també pa d’absoltes El dia del cantar general d’ànimes, totes les famílies que havien tingut difunts durant l’any n'oferien, i al final el baciner el repartia entre els pobres i bacins de l’església La pràctica, general a tot el país, tenia diferents peculiaritats a cada diòcesi