Resultats de la cerca

Sortí des del 14 de febrer de 1897 fins al 29 de desembre de 1901 Volgué ésser un portaveu popular del regionalisme mallorquí catòlic, no adherit a cap partit concret Hi collaboraren, en català i en castellà, tant en prosa com en vers, una trentena de sacerdots i un bon nombre d’escriptors mallorquins

Segons les tradicions indígenes, els itzà foren una branca del poble tolteca que al segle X sortí del Tula vall de Mèxic i s’establí a la regió septentrional de la península del Yucatán, on fundà la ciutat de Chichén Itzá Amb posterioritat a la conquesta castellana els itzà es desplaçaren més cap al sud

Fou una de les publicacions més populars al Principat i creà noves fórmules dins del gènere humorístic galant, imitades per altres setmanaris Fundat per Feliu Elias Apa el 25 de novembre de 1908, intentà de combinar la crítica política i social amb l’erotisme, mantenint sempre un alt nivell artístic i literari El seu catalanisme d’esquerra, juntament amb els acudits anticlericals que publicà, li donaren mala fama entre la burgesia Qualificat de pornogràfic, les dificultats econòmiques el feren abocar-se a aquesta última línia per aconseguir més lectors Abandonat per Elias i la majoria dels de…

Fundat l’any 2008, nasqué com a secció de BTT de la Unió Deportiva Torredembarra el 1998 El fundador i primer president fou Àngel Batlle, excampió del món de BTT Creà una escola d’aquesta especialitat i participà en competicions tant provincials com mundials De les seves files sortí Sergio García, subcampió del món en dues ocasions

Es subtitulava “Editat per un grup de patriotes catalans d’Amèrica, en defensa dels països de llengua catalana” Sortí a l’Havana entre els anys 1956 i 1958 D’orientació independentista, incloïa notícies d’arreu del món i en especial dels Països Catalans Se n'editaren 26 números Hi collaboraren Miquel Ferrer, Josep Pineda Fargas, Victor Castells i altres

Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí

Fou superiora general de la congregació del 1898 al 1912, que fou destituïda Per divisions internes de la comunitat en sortí el 1913, i no hi tornà a ésser admesa, a desgrat de les seves peticions Rehabilitada, el 1963 les seves restes foren traslladades a la casa generalícia de Girona i foren enterrades juntament amb les del P Butinyà

Sortí irregularment a Barcelona des del 3 de maig de 1931 fins al 25 de gener de 1933, amb el títol de “Butlletí de la Generalitat de Catalunya” Des del 19 de desembre de 1933 tingué una periodicitat diària El 26 d’agost de 1936 prengué el nom de Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

En 1934-36 fou l’òrgan de la Federació Socialista Balear En foren directors, entre d’altres, Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Jaume M Marí, Antoni M Alsina, Ignasi Ferretjans, etc El 1937 sortí a Barcelona un Suplement de El Obrero Balear , portaveu de l’Agrupació de Socialistes a Catalunya, bilingüe, continuació de l’anterior i dirigit per Ignasi Ferretjans

Nasqué amb la voluntat de recollir la informació esportiva d’abast estatal, assimilant-se a d’altres diaris europeus com L’Auto a França o La Gazzetta dello Sport a Itàlia Fou el segon intent d’editar un diari esportiu a Barcelona Afavoria i fomentava la pràctica de l’esport enfront la passivitat dels organismes oficials Només en sortí un número