Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Nadežda Konstantinovna Krupskaja
Educació
Història
Política
Militant revolucionària bolxevic i pedagoga.
El 1898 es casà amb Lenin , exiliat a Sibèria, i després de la revolució participà en la política educativa i social, en general de forma activa i constant Fou membre destacada de diverses comissions i institucions relacionades amb l’educació A la mort de Lenin s’oposà al creixent poder de Stalin
Vladimir Ivanovič Nemirovič-Dančenko
Literatura
Teatre
Director de teatre rus i autor de contes, de novel·les i d’obres de teatre.
Creà el Teatre Artístic amb Stanislavskij i posà en escena moltes obres de Čekhov, Gor’kij i Ibsen Aplicà el realisme socialista al teatre i escenificà obres de Tolstoj i de Gor’kij El seu estil es caracteritza pel sentit ideològic que dona a les obres Fou premi Stalin el 1942 i el 1943
Georgij Maksimilijanovič Malenkov
Història
Política
Polític soviètic.
Combatent en l’exèrcit roig, afiliat al PCUS 1920, membre del Comitè Central 1939, formà part del govern durant la Segona Guerra Mundial Collaborador de Stalin, el succeí com a cap de govern 1953-55, però, acusat de portar a terme activitats contra el partit, fou exclòs del Comitè Central el 1957, i es jubilà el 1963
Jakub Kolas
Literatura
Escriptor bielorús.
Cantà la vida camperola És autor dels reculls de poemes Novaja zemlja ‘La nova terra’, 1923, Simon-muzykant ‘Simó, el músic’, 1925, de novelles Na prostorakh žizni, 'Els amples espais de la vida’, 1926 V glubine Poles’ja, 'Al fons de la Polèsia’, 1928 i teatre Vojna-vojne, 'Guerra a la guerra’, 1937, entre d’altres Premi Stalin 1949
Igor Tamm
Igor Tamm
© Fototeca.cat
Física
Físic rus.
Investigà en el camp de la teoria quàntica, les reaccions termonuclears, les descàrregues elèctriques en el plasma amb Sakharov, el moment magnètic del neutró, etc, i interpretà la radiació de Čerenkov descoberta el 1934 juntament amb IFrank 1937 Rebé el premi Stalin el 1946, i el premi Nobel de física el 1958, compartit amb P Čerenkov i I Frank
Ilja Mikhajlovič Frank
Física
Físic rus.
Es graduà a la Universitat de Moscou 1930, on fou professor des del 1944 Membre de l’acadèmia de ciències de l’URSS 1934, rebé els premis Stalin i Lenin, i el 1958 rebé el premi Nobel de física, amb PAČerenkov i IETamm, per les seves investigacions que portaren a descobrir l' efecte Čerenkov radiació de Cerenkov
Pavel Aleksejevič Čerenkov
Física
Físic soviètic.
Deixeble de SI Vavilov El 1934 descobrí i estudià exhaustivament l’efecte que porta el seu nom radiació de Cerenkov , la qual cosa li valgué, juntament amb IE Tamm i IM Frank, el premi Nobel de física del 1958 Anteriorment, pels seus treballs sobre radiació electrònica, rebé, també amb Tamm i Frank, el premi Stalin 1946
desestalinització
Política
Nom amb què és conegut el procés polític de depuració de dirigents estalinistes seguit en estats socialistes.
S'inicià amb l’informe de Nikita Khruščov al vintè congrés del PCUS 1956 i es caracteritzà per l’eliminació, entre els alts càrrecs de l’Estat i del partit, dels dirigents collaboradors de Stalin V’ačeslav Molotov, Lavrentij Berija, etc, la rehabilitació d’antics dirigents Władysław Gomułka i una certa liberalització en l’economia i en les relacions internacionals
Margarita Iosifovna Aliger
Literatura
Poetessa russa.
Es formà a l’Institut Literari Gor'kij Començà a publicar els anys trenta Aconseguí fama amb obres referents a la Segona Guerra Mundial, en les quals exaltà l’actitud heroica dels soldats i dels resistents russos, com el poema Zoia 1942, premi Stalin 1943 A més de reculls de poemes, és autora de llibres d’assaig, i traduí al rus poesia d’Aragon, Neruda i Bagrjana
Anastas Ivanovič Mikojan
Història
Política
Polític soviètic.
Ingressà al partit bolxevic el 1915 i fou membre del comitè central 1923 i del politburó des del 1935 Ministre de comerç fins el 1955 i vicepresident del consell de ministres 1955-64, en el vintè congrés del PCUS 1956 atacà el culte a la personalitat de Stalin i defensà la política de Khruščov Fou president del presídium del soviet suprem 1964-65, del qual fou exclòs el 1966