Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
matablat
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles espatulades i més o menys lobulades, de flors blanques o violàcies, arranjades en raïm, i de fruits en silícula.
Creix en camps de cereals i en rosts secs, sobre substrat calcari
farinera
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de color blanc i d’olor lleugerament pútrida, de barret carnós, gruixut, de 10 a 20 cm d’amplària, sovint amb parracs cotonosos i farinosos al marge, i de cama voluminosa amb un anell membranós fugaç i amb una volva ocràcia persistent.
Es fa en pinedes, alzinars i rouredes, sobre substrat calcari És comestible
isostàsia
Isostàsia. Flotació de blocs de l’escorça, segons la teoria d’Airy (A) i la de Pratt (B)
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé…
conreu hidropònic
Agronomia
Sistema de conreu fora del sòl
en què les arrels creixen i es desenvolupen sense substrat o bé en un substrat que solament proporciona aireig i ancoratge, és a dir, el substrat no reté ni aigua ni nutrients.
lliri de mar
Lliri de mar
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Gènere d’equinoderms crinoïdeus de l’ordre dels pentacrinoïdeus, del subordre dels isocrínids, que tenen un cos caliciforme, anomenat disc, i cinc braços multiarticulats amb pínnules laterals.
Posseeixen un peduncle que, partint del disc, els fixa al substrat Habiten a l’oceà Pacífic
rizina
Micologia
Òrgan apendicular filiforme dels líquens, propi de molts tal·lus foliacis.
És constituït per un fascicle fibrós d’hifes, i constitueix un element de fixació al substrat
aragonès
Lingüística i sociolingüística
Castellà dialectal d’Aragó, parlat a gran part d’Aragó.
És caracteritzat pel substrat de l’antic aragonès, desplaçat, lentament, pel castellà, a partir de la baixa edat mitjana
BRET
Química
Tècnica que es basa en la transferència d’energia ressonant (RET) entre un donador bioluminescent i un acceptor fluorescent.
Aquesta tècnica utilitza l’enzim luciferasa de Renilla renoformis com a agent donador d’energia i la proteïna fluorescent groga YPF o la proteïna fluorescent verda GPF com a acceptor La bioluminiscència és el resultat de la degradació catalítica en presència d’oxigen d’un substrat per la luciferasa Aquesta degradació genera llum d’una longitud d’ona que depèn del substrat degradat La llum es transfereix a la proteïna YPF o a la proteïna GPF, segons el cas, que emet fluorescència si la luciferasa i la proteïna acceptora són prou properes L’eficiència de transferència…
regulador
Biologia
Gen d’un cromosoma amb funció d’elaborar una proteïna repressora (repressor) específica que bloca el gen operador, que és el responsable de donar l’ordre d’elaboració d’una proteïna.
El regulador inhibeix permanentment les síntesis que parteixen dels gens estructurals, i la inhibició només s’atura quan un substrat específic bloca el repressor
kindiga
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica oriental, que habita a la zona muntanyosa de Tanzània.
Racialment, els kindigues constitueixen una barreja d’elements nilòtics i etiòpics, amb un antic substrat primitiu semblant al dels khoisans Són caçadors i recollectors de cultura molt primitiva