Resultats de la cerca

De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus

Dóna lloc a conductes tubulars de dimensions variables, els quals poden arribar a constituir una xarxa subterrània de drenatge La subfusió provoca la degradació i el collapse de talussos, amb la consegüent pèrdua de sòl Afecta materials poc consistents, com ara llims, argiles, graves, loess i tosques volcàniques, i és característica de zones àrides i semiàrides Als Països Catalans el procés de subfusió té lloc, entre altres indrets, a la formació superficial de la conca d’Òdena Anoia, constituïda per dipòsits incoherents sorres i llims de glacis i terrasses fluvials

Pren el nom de l’antic poble situat a l’esquerra de l’Éssera i al davant de la Pobla de Castre, aigua avall de Graus, que fou negat en omplir-se la resclosa aquest pantà, que recull l’aigua de l’Éssera i de l’Isàvena la cua del pantà arriba prop de llur aiguabarreig, amb una capacitat de 70 milions de m 3 , a més de regular el canal d'Aragó i Catalunya alimenta la central hidroelèctrica de Sant Jordi, subterrània, que té el salt al peu de la resclosa

El LEP s’inaugurà el juliol de 1989, i es clausurà al novembre del 2000 per a començar a preparar el Large Hadron Collider LHCConsistia en una installació subterrània circular, amb un diàmetre d’uns 4,3 km, connectada amb els sincrotons PS i SPS El LEP tenia quatre detectors Aleph, Delphi, L3 i Opal Físics de la Universitat de València participaren en el Delphi i físics de la Universitat Autònoma de Barcelona treballaren en l’Aleph L’objecte del LEP era provocar i estudiar collisions entre feixos oposats d’electrons i positrons

El principal component del cicle és l’oceà, el qual conté més del 97% de les reserves totals d’aigua Ordenat de major a menor quantitat d’aigua continguda, la resta de components del cicle són l’aigua sòlida de la regió Antàrtica, aigua líquida subterrània, aigua líquida de rius i llacs i aigua gasosa en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera Dins del cicle, el procés d’evaporació representa no sols una transferència d’aigua des de l’oceà cap a l’atmosfera, sinó que també és el principal mecanisme de pèrdua d’energia cap a l’atmosfera de la Terra El cicle de l’aigua

Fou capdavanter en la utilització del ciment armat i inventor de la tècnica del ciment precomprimit, destinada a millorar el comportament estàtic de les estructures Augmentà l’elasticitat afegint a l’estructura d’acer una munió de fils o barres metàlliques que comprimeix prèviament el ciment a fi d’evitar les esquerdes un cop l’estructura resisteix el pes definitiu Fou director tècnic d’Entreprises Limousin 1913-28 Projectà ponts, hangars Orly, 1916 i 1944, destruïts per la guerra, pistes d’aeroports, ponts ferroviaris Elorn, 1926-29, molls portuaris, la basílica subterrània de…

Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb MBreuer i PLNervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània 1966 i l’annex del carrer Miollis 1969 Per al barri de La Défense projectà 1960…

Pren la direcció E-SE, fins que, aigua amunt de Sardenes, rep la riera de Sant Aniol, de la qual adopta la direcció N-S Passa pels municipis de Sales de Llierca, Montagut, Tortellà i Argelaguer i, passat Sant Jaume de Llierca, reforça i regularitza el cabal del Fluvià La gran regularitat del seu cabal s’explica per una circulació subterrània d’origen càrstic Ha estat provat, després del 1950, amb coloració per fluoresceïna, que el Llierca perd per filtració prop de 0,5 m 3 /s, cabal que alimenta l’estany de Banyoles, prop de 20 km al SE i uns 120 m més avall Les infiltracions es…