Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
Bunyoro
Geografia històrica
Antic regne d’Uganda, a la regió Occidental.
Es formà en desaparèixer l’estat de Kitara principi del s XVII, i mantingué una forta rivalitat amb el regne de Buganda Convertit en protectorat britànic 1900-01, el 1962 el regne de Bunyoro esdevingué estat federal de la Uganda independent, i el 1967, un districte, posteriorment suprimit
Cambra de Castella
Història
Òrgan de l’administració central de la corona de Castella, derivat del Consell de Castella, que actuava com a consell privat dels reis.
Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX
Tramvies del Baix Empordà
Societat concessionària del ferrocarril de via estreta de Girona a Palamós.
Formada per capital belga, es constituí en obtenir la concessió 1884 El 1913 obtingué una altra concessió per a una extensió fins a Banyoles La companyia fou absorbida per l’Estat espanyol el 1942, i el ferrocarril de Girona a Palamós, malgrat la protesta popular, fou suprimit a la darreria del 1955
temps de relaxació
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema isotròpic i homogeni, relació entre la permitivitat ε i la conductivitat γ.
És a dir t r = ε/γ El seu sentit físic és el temps que tarda a quedar dividida pel nombre e la densitat de càrrega d’una regió determinada del sistema, quan aquest tendeix a l’equilibri electroestàtic després d’haver-hi suprimit les fonts de força electromotriu i camps elèctrics dependents del temps
dret d’almirallat
Transports
Dret marítim
Dret introduït al s XVIII a Espanya per Felip V, cobrat a les duanes i ports sobre les embarcacions que entraven o sortien i sobre les mercaderies que duien.
Era designat amb els noms d'ancoratge, neteja de port i llanterna, i destinat a dotar la paga dels almiralls Ferran VI incorporà aquest drets al fisc Quan l’any 1807 fou creat almirall Manuel Godoy, fou restablert el dret d’almirallat a favor seu Fou suprimit amb la unificació dels aranzels de duanes
Real Instituto Pestalozziano de Madrid
Institut d’ensenyament del mètode educatiu de Johann Heinrich Pestalozzi fundat a Madrid (1806) pel coronel Francesc Amorós i Ondeano, secretari de Godoy.
En fou encomanada la direcció a Francesco Voltel , el qual ben aviat veié minada la seva orientació per l’esperit militarista d’Amorós Això, i d’altres problemes interns, portà al canvi de direcció i a la modificació del reglament Finalment, sense protecció econòmica i política, fou suprimit per una ordre de Godoy 1808
Riquer
Priorat
Antic priorat (Sant Jordi de Riquer) del municipi de Montmaneu (Anoia), al límit amb la Segarra, vora el poble de Montfar.
És esmentat des del 1221 com a priorat de l’orde de Sant Jordi d’Alfama abans ja hi havia hagut el lloc i la fortalesa de Riquer 1176 Fou suprimit al s XV en fusionar-se l’orde de sant Jordi amb el de Montesa Hi ha restes de l’església i d’una torre rodona
Consell d’Estat
Història
Òrgan consultiu de l’Estat espanyol durant el franquisme, que seguia en importància el govern i el Consell del Regne.
El president era designat pel cap de l’estat, i entre les seves funcions hi havia les d’assessorar en els projectes de llei fonamentals, en els conflictes entre departaments ministerials, i en la concessió d’honors i privilegis Presidit des del 1974 per Antonio M de Oriol y Urquijo, fou suprimit per la Constitució del 1978
sotsgovernador | sotsgovernadora
Dret administratiu
Funcionari que substitueix o ajuda el governador en les seves funcions.
En alguns països la legislació confereix al sotsgovernador funcions específiques que li són delegades o atribuïdes pel consell de ministres o per algun altre òrgan superior A l’Estat espanyol el càrrec fou creat el 1845 i suprimit el 1882 Restablert pel règim franquista, el primer a ésser nomenat fou el de la província de Barcelona
Col·legi de la Sapiència
Col·legi eclesiàstic fundat a Palma (Mallorca) pel canonge lul·lista Bartomeu Llull l’any 1633, amb una renda anual de 500 lliures, capaç per a dotze col·legials aspirants al sacerdoci, dos familiars i un cuiner.
Els collegials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lulliana els dos últims anys de llur residència Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilullista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783 El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma són els seus patrons