Resultats de la cerca

Fou conegut pel seu mecenatge envers el moviment surrealista, activitat que pogué desenvolupar gràcies a l’herència del seu pare Colleccionà art i establí amistat amb diversos artistes surrealistes i escriptors Salvador Dalí, Leonora Carrigton, René Magritte, Kurt Weil, Bertolt Brecht, George Ballanchine, Aldous Huxley, Leonor Fini, Man Ray, Remedios Varo i Sigmund Freud És autor del llibre de poesia The Bones of my Hand i de la novella The Gardner who saw God També planificà jardins i fou un arquitecte autodidacte de construccions fantàstiques i extravagants que deixaren, a…

Filòleg i matemàtic participà en els Éléments de Mathématiques de NBourbaki Formà part del grup surrealista Dotat d’una gran fantasia i d’humor irònic, presenta un món de personatges grotescs i absurds, com en una de les seves millors obres, Zazie dans le métro 1959 Tota la seva producció, però, mostra les mateixes característiques, com Le chiendent 1933, Gueule de pierre 1934, Pierrot mon ami 1942, Le dimanche de la vie 1952, Les fleurs bleues 1965, Le vol d’Icare 1968, etc Escriví també poemes i els coneguts Exercices de Style 1947 Membre de l’Académie Goncourt des del 1951

Després d’una primera etapa surrealista Simulacre , 1925 Le point cardinal , 1927, trencà amb aquest moviment i a partir del 1930 féu una sèrie de viatges Àfrica, les Antilles, la Xina per estudis etnològics La seva producció amalgama la poesia, la confessió psicoanalítica i els records onírics, el fragments autobiogràfics i els treballs de la seva especialitat L’Afrique fantôme 1934, L’âge d’homme 1939, Haut-Mal 1943, Aurora 1946, Cinq Études d’ethnologie 1969, La règle du jeu, títol general de quatre volums Biffures 1948, Fourbis 1955, Fibrilles 1966 i Frêle bruit 1976 i Le…

Treballant a la marina mercant, se sentí atret per la pintura després d’haver vist una obra de Giorgio De Chirico El 1924 s’establí a París amb JDucroc i LPrévert i començà a pintar El 1925 s’adherí al grup surrealista, dins del qual sempre restà un solitari El 1939 es féu ciutadà nord-americà i visqué aïllat en una granja, amb fortes crisis alcohòliques Autodidacte, Tanguy creà un món imaginari per l’acumulació de petits elements molt definits amb formes orgàniques en espais enormes i buits que suggereixen l’infinit En resulta una atmosfera fantàstica i de somni i alhora…

Sorgit amb el neorealisme, no es deixà atreure per les preocupacions socials, com tampoc no seguí l’aventura surrealista, i preferí un camí més tradicional amb alguns trets típicament moderns El seu tema central és l’amor De la seva abundant obra, cal destacar Adolescente 1942, Os amantes sem dinheiro 1950, As palavras interditas 1951, Coração do dia 1958, Obscuro domínio 1971, O peso da sombra 1982, O Sal da Lingua 1995, Alentejo 1998, Os Lugares do Lume 1998 i Os Sulcos sa Sede 2001 Traduí García Lorca i Safo al portuguès L’any 2001 fou guardonat amb el premi Camões

Graduat a l’escola de cinematografia de Göteborg, els seus primers llargmetratges Gitarrmongol ‘El mongoloide de la guitarra’, 2004 i De ofrivilliga ‘Els involuntaris’, 2008 li donaren una projecció notable, i amb el curt Händelse vid bank ‘Incident en un banc’, 2010 guanyà l’Os de Plata del Festival de Berlín al millor curt Després de Play 2011, premi de cinema del Consell Nòrdic, 2012 i Force Majeure 2014 El 2017 estrenà The Square , una sàtira surrealista sobre les societats desenvolupades i opulentes de l’Occident actual que guanyà la Palma d’Or de Canes, i el 2022  Triangle…

Exercí el periodisme a El Sol de Madrid i participà en la política des del 1931 Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic La seva obra poètica acusa el predomini de l’erudició sobre l’emoció veritable Escriví Las interrogaciones del silencio 1918, on manifesta la seva obsessió pels temes eròtics, La corporeidad del abstracto 1929, Dédalo 1931-32, on assaja la tècnica surrealista, Azar de palabras , poesia pura a l’estil de Guillén Com a estudiós féu una Antología de la poesía lírica española 1934 i, en l’aspecte crític, Crónicas de Gerardo Rivera 1935 Publicà una novella, La…

Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, ciutat on exposà per primera vegada 1942, i després figurà en els successius Salones de los Once A la Tercera Bienal Hispanoamericana aconseguí el premi de la UNESCO, i el 1960 participà a la Biennale de Venècia La seva pintura representa una síntesi personal de diverses tendències la construcció derivada del cubisme, una deformació expressionista, el color fauve i una nota surrealista, evident en els Sueños de Quesada És fonamental en la seva obra una visió popular del paisatge i dels personatges, juntament amb una…

És considerat una figura cabdal del documental experimental Estudià literatura i antropologia a Copenhaguen i exercí de crític cultural de jazz , teatre i cinema fins l’any 1968 Entre el 1961 i el 1971 viatjà per Àfrica, Amèrica del Sud, l’Índia i el sud-est d’Àsia Publicà el seu primer llibre de poemes el 1962 i, l’any següent, realitzà el primer film El 2005 n'havia produït quaranta Les seves pellícules més destacades són A Sunday in H ell 1977 i el curtmetratge surrealista The Perfect Human 1967, que el director Lars von Trier recuperà en un documental que codirigí amb Leth,…

Reuní, al voltant de Philippe Sollers i Julia Kristeva, un grup d’intellectuals com Jean Ricardou, Denis Roche, Marcelin Pleynet i altres, els quals, des de perspectives diferents lingüística, semiòtica, psicològica i marxista, s’interrogaren sobre els problemes de la creació literaria en el món actual, sobre la funció de l’intellectual i la possibilitat de trencar els motlles ideològics i lingüístics El seu parallelisme intencional amb el moment surrealista fou evident Proclamà la intenció de renovar l’home en el seu contacte amb el món, transformant, primerament, el seu…