Resultats de la cerca
Es mostren 345 resultats
dump
Música
Tipus de peça instrumental per a llaüt o tecla conreada a Anglaterra entre el 1540 i el 1640, aproximadament, de la qual es conserven una vintena d’exemples majoritàriament anònims.
A grans trets consisteix en un seguit de variacions sobre un basso ostinato harmonitzat d’una manera molt simple alternança tònica-dominant, sovint manllevat d’entre els típics de la romanesca
resposta
Música
En la fuga, imitació del subjecte o antecedent sobre un altre grau de l’escala.
Aquesta resposta no pot ésser mai un cànon, car les funcions tonals de la fuga estan invertides, però no pas canviades La tònica del subjecte és la dominant de la resposta, i a l’inrevés
cadència plagal
Música
Successió de l’acord de subdominant al de tònica.
Utilitzada sovint després de la cadència perfecta, en subratlla el sentit conclusiu
unitat accentuable
Lingüística i sociolingüística
Cada un dels segments d’una unitat accentual que són posats en contrast entre ells per mitjà de l’accent.
En la majoria de les llengües, i entre elles el català, la unitat accentuable coincideix amb la síllaba anomenada tradicionalment síllaba tònica, però en un petit nombre de llengües, entre elles el grec clàssic, la unitat accentuable és, o pot ésser, la mora
pastís
El color del pastís abans de tallar-lo
Enologia
Licor aperitiu d’uns 45° alcohòlics, originari de Marsella i típic de Provença, fet amb anís, badiana, regalèssia i altres productes aromàtics.
Hom el consumeix tallant-lo amb unes cinc parts d’aigua fresca, i en resulta una beguda opalina, refrescant i tònica Ha estat industrialitzat sota diferents marques, bé que hom n’elabora moltes formes casolanes És considerat l’aperitiu francès per antonomàsia
Joaquim Marsillach i Codony
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, fou deixeble de Galwey, Ignasi Mallol i Xavier Nogués Començà a exposar el 1935 a Barcelona, on ho anà fent regularment Seguí la tònica del paisatgisme de l’escola d’Olot, amb una visió més impressionista
cadència
Música
Conclusió o caiguda d’una frase musical, obtinguda per la inflexió melòdica sobre una nota final de mode o per la successió d’harmonies que fan la sensació d’un repòs suspensiu o definitiu.
La teoria de les cadències, que arrenca del s XII, contribuí a partir del s XVI a definir la noció de tonalitat, fins al punt de basar tota l’estructura harmònica en sèries de cadències en moviment d’allunyament o de retorn referit a la tònica
convulsió
Patologia humana
Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics, que determina moviments irregulars localitzats en un o diversos grups musculars, o bé generalitzats per tot el cos.
És anomenada convulsió tònica quan la contracció és sostinguda i produeix una fixació de la zona afectada, i convulsió clònica quan alterna les contraccions de grups musculars sovint antagonistes i produeix els típics moviments desordenats Algunes convulsions reben el nom de la malaltia que les produeix, com les convulsions epilèptiques, histèriques, tetàniques, etc