Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Sant Ponç de Fontejau (Girona)
Art romànic
Antiga església parroquial, ara del tot desapareguda, que es trobava prop de la confluència del Ter amb el torrent de Fontejau, al NW de la ciutat L’església havia estat víctima de molts aiguats, fins que fou destruïda el setembre de 1808 per facilitar la defensa de la ciutat davant els assetjaments francesos L’any 1268 és anomenada Sancti Pontii de Fonteajallo , nom que el 1362 trobem sota la forma Fonte agello A partir del 1809 el lloc va dependre religiosament de Talaià, raó per la qual a vegades és anomenada impròpiament Sant Ponç de Talaià
talaiot
Talaiot
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Monument prehistòric, típic de Mallorca i Menorca, consistent en una gran torre o talaia, construïda amb pedra seca, en general de mides grans, de tècnica ciclòpia, ben tallades o molt toscament, segons els casos.
El nom, d’origen popular, augmentatiu de talaia , ha estat adoptat científicament Segons la planta, corresponen a dos tipus bàsics planta circular o quadrada, però també ovalada, rectangular, absidal Per raons constructives, és normal que les parets exteriors siguin inclinades cap a dins, i no verticals Dins la unitat de concepció, hi ha moltes variants en els detalls, no sempre fàcils de reconèixer per raó de llur estat o de la manca d’excavació És normal la cambra interna, a vegades amb una columna central monolítica, amb tambors estructurats segons el tipus de columna…
albarrana
Història
Antigament, torre que hi havia fora dels murs d’un lloc fortificat.
Servia per a la defensa i també com a talaia
Can Miralda
Can Miralda (Sant Salvador de Guardiola)
© C.I.C. - Moià
Masia
Mas del municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages).
Té el seu origen en l’antic castellot o talaia de Guardiola, situada al cim de la muntanya de Can Miralda
badia de Portmany
Badia
Extensa badia a l’W de l’illa d’Eivissa.
La seva llarga costa, on s’estén una densa i important indústria turística, pertany als municipis de Sant Antoni de Portmany i de Sant Josep de sa Talaia
sa Mola de Fornells
Gran promontori de la costa septentrional de Menorca, dins el terme des Mercadal, que avança uns 4 km en direcció N, entre el port de Fornells, a ponent, i l’arenal de s’Olla, a llevant.
L’istme té una amplada d’1,5 km Culmina, a l’extrem septentrional, en la talaia de Fornells 122 m alt Al centre hi ha el lloc de s’Albufereta
Torre de Castellnou
Aspecte de la Torre de Castellnou
© CIC-Moià
Torre del municipi de Castellnou de Bages (Bages).
Construcció militar que hom té per resta de l’antic castell de Castellnou La torre és una alta talaia sobre la vall del Llobregat, a la banda de llevant del terme de Castellnou
talaier | talaiera
Vigilant que guarda una talaia.
cap des Pinar
Cap
Cap de la costa septentrional de Mallorca (Alcúdia), a l’extrem de la península des Pinar
, que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana SE i ses Caletes badia de Pollença, de costa en penya-segat 20 a 40 m, com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana La península culmina a la talaia d’Alcúdia 444 m alt
ses Salines d’Eivissa
Història
Un dels antics quartons en què fou dividida l’illa d’Eivissa després de la conquesta catalana, corresponent al terme musulmà d’Algarb, per bé que no exactament.
Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos Durant segles foren monopoli de la Corona, que les…