Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
Josep Opisso i Roig
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Dirigí El Tarraconense i Diario de Tarragona 1859 i publicà l’opuscle Traslación de los restos de don Jaime el Conquistador desde el cenobio de Poblet a la catedral de Tarragona 1855, i un Himno al general Prim 1861
Consenci
Cristianisme
Teòleg, resident a Menorca des d’abans del 414.
Probablement havia nascut i estudiat a la Tarraconense La seva activitat literària coneguda s’estén del 414 al 420, i abasta gairebé tots els camps de controvèrsia de la primeria del segle V origenisme, arianisme, pelagianisme, priscillianisme i contra els jueus Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium , ultra les Epístoles 120 i 205 De la dotzena d’escrits dels quals hi ha constància, s’han conservat solament l' Epístola 119 i les Epístoles 11 i 12 , descobertes recentment per J Divjak…
Josep Maria de Barberà i Canturri
Literatura catalana
Cristianisme
Literat i orador.
Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i…
,
Berenguer de Montravà
Historiografia catalana
Jurista i eclesiàstic.
Canonge sagristà de la seu d’Urgell el 1426, escriví una genealogia dels comtes de Barcelona, diversos manuals de dret català –per ordre alfabètic de matèries– destinats a l’ús d’advocats i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense
Luci Emili
Història
General romà.
L’emperador August el nomenà governador de la Tarraconense 24 aC Aquell mateix any dominà els asturs i els càntabres els destruí diverses ciutats i féu tallar les mans dels principals rebels No pogué evitar, però, un nou alçament, i fou substituït per Agripa
Jaime Exéric
Literatura
Literat.
Fou professor d’humanitats a la Universitat de Saragossa 1542 i arxipreste de la seu 1545 El 1551 defensà els interessos de les esglésies de la Tarraconense al concili de Trento Escriví diversos poemes en llatí i féu una versió corregida de la gramàtica de Nebrija 1542
Requiari
Història
Rei dels sueus (448-457).
Fill i successor de Rèquila Cristià, s’alià amb el general romà Basili contra els bagaudes de la Tarraconense, territori que envaí el 455, després de no reconèixer Avit com a emperador L’aliat d’aquest, el rei got Teodoric II, el derrotà i féu empresonar
Eugène Albertini
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg francès.
Professor al Collège de France 1932 Estudià les escultures romanes de la Tarraconense i publicà, entre altres treballs, les inscripcions romanes d’Algèria És conegut amb el nom de Tauletes Albertini un grup notable de documents sobre fusta, d’època vàndala de la fi del segle V, descobertes a Tebessa Algèria
primat
Cristianisme
Títol honorífic vinculat a una seu arquebisbal que comporta una preeminència sobre els metropolitans o bisbes d’un estat o regió.
Noció pròpia de l’església llatina, que preveu sols el títol amb prerrogatives d’honor i precedència circular pel territori de la primacia amb creu alçada i presidir dintre ell les assemblees, és diferent del patriarcat oriental, que suposa vertadera jurisdicció A l’església llatina el títol neix per concessió papal, i es fonamenta en raons d’ordre històric, demogràfic, o, sobretot, polític La noció de primacia als regnes hispànics no es troba ben definida fins el 1088, que el papa Urbà II la concedí a l’arquebisbe de la ciutat de Toledo, conquerida el 1085 El papa la concedí, a instàncies…
Pere d’Albalat
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1236-37) i arquebisbe de Tarragona (1238).
Germà d’Andreu d’Albalat Era persona de confiança de Gregori IX, que, ja el 1231, essent Albalat sagristà de Lleida, l’havia nomenat visitador dels monestirs benedictins de la incipient congregació claustral tarraconense Per manament de Gregori IX i, conjuntament amb Bernat Calvó, bisbe de Vic, elegí i consagrà el primer bisbe de Mallorca El 1240 celebrà un concili a València