Resultats de la cerca
Es mostren 3862 resultats
estació
Geografia
Geologia
Punt del terreny on es col·loca el qui fa mesures topogràfiques o geodèsiques.
L’estació és presa com a vèrtex per a una triangulació, o com a punt de referència per a mesures d’altres tipus Hom acostuma a materialitzar-la sobre el terreny amb algun senyal determinat
Lluís Capdevila Auguets
Ciclisme
Ciclista de bicicleta tot terreny i esportista de raids d’aventura.
El 1986 competí en ciclisme de carretera amb l’equip Cirsa Tres temporades més tard debutà com a corredor de bicicleta tot terreny amb la Penya Ciclista Nicky’s El 1991 fou campió de Catalunya i guanyà diverses mànigues de la Copa d’Espanya de BTT Deixà la competició el 1995 per dedicar-se als esports d’aventura El 1998 fou campió del món de raids d’esports d’aventura i posteriorment s’integrà en l’Extrem Team, equip guanyador de la Copa del Món d’aquesta especialitat 2000, 2001 Juntament amb la seva companya d’equip, Mònica Aguilera, és autor del llibre Raids, la aventura del…
desmunt
Construcció i obres públiques
Rebaix fet en un terreny a fi de donar-li la cota desitjada.
Els mitjans que hom empra depenen de la natura del terreny, i poden ésser manuals, en el cas de terrenys solts, o mecànics, si hom ha de moure una gran quantitat de terra les roques exigeixen que hom empri explosius Hi ha un gran nombre de màquines que permeten d’efectuar les operacions amb més facilitat excavadores, dragalines, etc Cal protegir els desmunts de les accions climàtiques fixant-los amb murs de formigó o de margenada seca, plantes o tela metàllica
Descens de Pau-Vilajuïga
Ciclisme
Circuit de descens en bicicleta tot terreny situat entre les localitats de Pau i Vilajuïga.
Traçat pel Club Ciclista Vilajuïga, té la sortida prop de l’església de SantPere de Rodes i un recorregut de 2,5 km per un terreny rocós i tècnic Ha acollit el Campionat de Catalunya i la Copa Catalana de l’especialitat
geotècnia
Construcció i obres públiques
Geologia
Ciència que estudia el comportament del terreny amb vista a la seva utilització en obres d’enginyeria civil i de construcció.
La geotècnia, ciència que participa dels coneixements d’altres doctrines, com són la mecànica de sòls, la mecànica de roques i la geologia, considera el terreny com a material de suport en el cas dels fonaments d’estructures i també com a material de construcció en terraplens o preses de materials solts També considera el sosteniment del terreny en el cas d’excavacions i túnels
alqueria

Aspecte d'una torre defensiva en una alqueria (Torre Borrero, dins el terme de Guadassuar, construcció del segle XIX).
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Geografia
Casa de camp amb terreny de conreu, especialment de regadiu.
Al País Valencià hom distingeix l’alqueria de la masia, que correspon a l’explotació agrària en terreny de secà A l’horta de València, a diferència de la barraca, que correspon al minifundi, l’alqueria és un edifici de grans proporcions, sovint de construcció antiga moltes d’elles són gòtiques o barroques té una cuina àmplia i diversos dormitoris per tal com hi viuen la família dels estatgers i diversos jornalers té sempre una planta alta amb unes habitacions ben agençades moltes vegades no tenen pati interior i les dependències s’aglomeren en construccions annexes independents,…
fonament

Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació…
aixaragallament
Geomorfologia
Hidrografia
Acció erosiva de l’aigua de pluja quan s’escorre per un terreny inclinat i forma xaragalls.
Quan el terreny és constituït per partícules soltes i té escàs recobriment vegetal, els fils d’aigua que s’escorren pel pendent formen petits reguerons, més o menys parallels, que s’aprofundeixen i s’engrandeixen a mesura que augmenta el volum d’aigua en circulació i la seva energia mecànica
sabata
Construcció i obres públiques
Fonament que transmet al terreny la càrrega que rep mitjançant l’eixamplament de la superfície respecte de l’element constructiu sustentat.
És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les…
reducció a l’horitzó
Geografia
Operació consistent a trobar el valor de la distància horitzontal corresponent a la distància real entre dos punts del terreny.
Per a fer la reducció a l’horitzó cal multiplicar aquesta darrera distància pel cosinus de l’angle del pendent del terreny