Resultats de la cerca

Tingué la capital a Terma, dita posteriorment Tessalònica Hom ha cregut, pel fet d’existir altres poblacions homònimes a l’Àsia Menor, que els migdonis, habitants de la regió, emigraren vers l’Orient en una època molt antiga

Aprofitant la desmembració de l’imperi Bizantí i les rivalitats de les repúbliques de Venècia i Gènova, s’expandí pels Balcans Edirne, 1365 Sofia, 1385 Tessalònica, 1387 etc, s’afermà a Anatòlia i sotmeté a vassallatge Joan V Paleòleg

Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges

Fill natural de Roger de Sicília, duc de Pulla i net del rei Roger II Heretà Lecce de la família de la seva mare, Emma Conspirà contra el seu oncle el rei Guillem I i fou exiliat 1161 Sota el regnat del seu cosí germà Guillem II fou enviat a assetjar Alexandria i fou derrotat 1174, com ho fou també, per l’emperador Frederic I, a Carsoli, Abruzzo 1176 Amb la flota siciliana conquerí Durazzo 1185 i, per terra, ocupà i saquejà Tessalònica Anà a Constantinoble, on la revolta d’Isaac II Àngel enderrocà l’emperador bizantí Andrònic I Tancred negocià amb Isaac II, però aquest el derrotà…

Canonge sagristà d’Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d’Espès El 1527 conferia ordes a Barcelona, seu vacant Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530 El 1536 posà la primera pedra de l’estudi general de Barcelona Tingué en comanda l’abadia de Sant Cugat del Vallès

Fou mariscal de la Xampanya i de l’imperi Llatí d’Orient Participà en la quarta croada 1200 i negocià amb els venecians el transport dels croats a Síria Després de la presa de Constantinoble actuà de conciliador entre l’emperador Balduí I de Constantinoble i el rei Bonifaci I de Tessalònica És autor de La conquête de Constantinoble , de to justificatiu

Competí amb el CE Vilardebò Considerada la jugadora més important de la història dels escacs catalans, fou campiona de Catalunya quatre anys consecutius 1956-59 i campiona d’Espanya en nou ocasions entre el 1961 i el 1976 Obtingué el títol de Mestre Internacional l’any 1974 en el Torneig Internacional de Cala Galdana Menorca També participà en les Olimpíades d’Escacs de Medellín, Buenos Aires, Haifa, Lucerna, Dubai, Malta i Tessalònica, com a capitana i primer tauler de la selecció femenina d’Espanya Realitzà una magnífica tasca d’ensenyament a les escoles de les comarques…

Sembla que és originari d’Orient Un dels més antics prové de Tessalònica s V i es conserva a Istanbul L’ambó del bisbe Agnello 556-569, de Ravenna, segueix el model bizantí, el qual tingué una certa difusió a Itàlia Per llur importància litúrgica els ambons eren ricament ornamentats, sobretot amb temes zoomòrfics o lineals, i més rarament amb figures, i alguns exemplars eren de gran monumentalitat ambó de Sant Marc de Venècia, s XI, inspirat en el de Santa Sofia de Constantinoble, amb dos pisos i cúpula A la basílica de Barcelona se'n conserva un del s VI

S'afermà en el panorama literari grec amb la novella ‘H ζωή εν τάφω ‘La vida en la tomba’, 1924 i 1932, que descriu, amb realisme i sense falsa retòrica, la cruesa de la guerra en el front de Tessalònica Figura cabdal de la novellística grega moderna, a la qual aportà un lirisme ple d’una sensibilitat rica i refinada, publicà, entre altres obres, el recull de contes Tò πράσο βιβλίο ‘El llibre verd’, 1935, i les novelles ‘O Βασίλης ὁ Αρβανίτης ‘Basili l’albanès’, 1943 i ‘H Παναγία ἡ Γοργόνα ‘La Verge gorgona’, 1950 Fou investit acadèmic el 1957

Fill illegítim de Miquel I, a la mort d’aquest 1214 li prengué el poder el seu oncle Teodor I, però el recuperà el 1230 Conquerí part de la Tessàlia i l’illa de Corfú, però en voler ocupar Tessalònica fou vençut per l’emperador Joan III de Nicea i per l’emperador Miquel VIII de Bizanci a Paflagònia 1259, per la qual cosa perdé les conquestes de Macedònia Casà les seves filles Helena i Anna amb el rei Manfred I de Sicília i amb el príncep Guillem II d'Acaia , respectivament El succeí el seu fill Nicèfor I