Resultats de la cerca
Es mostren 910 resultats
l’Esperança
Santuari
Santuari del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), 1 km al NE de la vila de Cruïlles.
Situada en un fondal, ja existia el 1413 com a eremitori, que fou bastit sobre un d’anterior L’ermita i la casa de l’ermità formen un sol cos, cobert amb teulada a dos vessants amb un gran pòrtic al davant El diumenge pròxim al 8 de desembre s’hi fa un aplec
Can Pau Bernadó

Vista del Can Pau Bernadó
© Alberto González Rovira
Masia
Masia del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
L'edifici fou ampliat i reformat l'any 1907, per Enric Catà, molt abans de ser nomenat arquitecte municipal El més característic és l'original perfil de les obertures de les golfes i l'airosa torratxa, acabada d'obra vista També hi ha maó vist, amb detalls ceràmics, al voltant de les finestres i sota el ràfec de la teulada
carener
Construcció i obres públiques
Part més alta de la teulada, que la parteix en dos vessants.
Can Grasses

Can Grasses
Google Maps
Masia
Masia del municipi de Ripollet (Vallès Occidental).
És formada per planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, a dos nivells La façana principal és asimètrica, amb diverses obertures allindades o d'arc de mig punt Adossada al mur de tancament hi ha l'antiga capella, d'una nau amb teulada a dues aigües La masia és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Pere Joan Guissart
Escultura
Escultor.
Resident d’infant a València, es formà amb IVergara Autor de les estàtues de la façana de l’església parroquial de Xest, d’una Pietat de l’església de Teulada, d’un retaule de Sant Nicolau de València i d’unes estàtues de l’antic convent del Carme de València Féu, a Múrcia, uns relleus a l’església de San Juan Fou acadèmic de Sant Carles 1772 i de San Fernando
la Cometa
Urbanització
Urbanització del municipi de Teulada (Marina Alta), situada a la partida del mateix nom, a 1 km del nucli de Teulada, vora la carretera de Moraira a Calp.
Sant Mateu del Pui d’Olivesa (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn Hi és perfectament visible la seva estructura simple, a base d’una petita nau rectangular, coronada vers llevant per un absis semicircular J Vigué Aquesta església, pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Lòria, és la capella de Cal Bringué possible deformació de Cal Berenguer Es troba al sector dret de la Valira, a l’altra banda i enfront de Sant Julià de Lòria, en un turó que s’aixeca uns 100 m per sobre el nivell del riu, al costat mateix de l’espadat Situació x 1°29′15” — y 42°27′30” Hom troba l’església de Sant Mateu,…
Santa Margarida de Bescanó
Santa Margarida de Bescanó
© Joan Dalmau Juscafresa
Capella
Capella del municipi de Bescanó (Gironès), dins de la propietat del Mas Viader.
Bastida el 1630, és de planta rectangular coberta amb volta seguida apuntada i capçalera carrada Als peus hi ha el, cor on s'accedeix per una escala lateral a l'esquerra La façana principal té una porta rectangular amb marc motllurat, dos capitells i trencaaigües a la part superior amb mènsules, sota el que hi ha una inscripció illegible Al capdamunt, un ull de bou i a l'esquerra, una finestra apaïsada El campanar d'espadanya s'aixeca al davant del carener de la teulada
Sant Marçal de Relat

Església de Sant Marçal de Relat (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat
, del municipi d’Avinyó (Bages), al N del terme, a l’esquerra de la riera de Relat.
És un edifici de base romànica, però les voltes foren canviades per unes altres de tipus gòtic, l’absis desaparegué vers el 1775, reemplaçat per un presbiteri quadrat, i al mateix temps s’obrí un portal senzill a la banda de ponent i s’hi erigí un campanar de torre, cobert amb teulada de quatre vessants És esmentada per primera vegada el 1038, i aviat fou unida com a sufragània a la de Santa Eugènia Fins fa pocs anys s’hi celebrava per Sant Marçal un popular aplec anual
tortrícids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de les més importants del subgrup dels microlepidòpters tant pel seu nombre mundial d’espècies (unes 10 000) com per la seva incidència perjudicial en l’agricultura.
Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts