Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
aeromodel
Transports
Model reduït d’avió mogut per petits motors d’explosió, motors-coet, força de gomes elàstiques, etc, o bé sense motor, usat en la pràctica de l’esport de l’ aeromodelisme
.
El comandament de l’aeromodel és fet des de terra mitjançant dos cables, l’un fix a l’extrem de l’ala i l’altre que mou el timó de profunditat també po t ésser comandat per radiocontrol, bé que alguns aeromodels no tenen dispositiu de comandament
moth
Esport
Transports
Embarcació lleugera de regates, d’una sola vela.
És un iot amb certes restriccions les dimensions poden variar, però l’eslora no pot excedir la mida de 3,35 m fa 1,35 m de mànega i 0,10 m de puntal la vela té una superfície de 6,80 m 2 Van proveïts d’orsa i de timó
Proa
Institució cívica i cultural creada a València (1935) per promoure activitats relacionades amb l’idioma (cursos, conferències, edicions) i afavorir les relacions del País Valencià amb la resta dels Països Catalans i amb Galícia i el País Basc.
Sorgida en gran part per iniciativa de Gaietà Huguet i Segarra, en fou president Nicolau P Gómez i Serrano, i formaren part del seu consell directiu Adolf Pizcueta, Enric Navarro i Borràs i Francesc Soto Publicà el butlletí Timó Cessà d’actuar amb l’inici de la guerra civil de 1936-39
Marcus Grönholm
Automobilisme
Pilot automobilístic finlandès.
Debutà en el Campionat del Món de rallis el 1989 amb un Lancia L’any següent entrà en l’equip Toyota, amb el qual es proclamà campió de rallis de Finlàndia el 1997 i el 1998 Fitxà per l’equip Peugeot el 1999, i el 2000 conquerí el títol de campió del món, que revalidà l’any 2002 al volant d’un Peugeot 206 WRC i amb el també finlandès Timo Rautianien de copilot
La serra de Crevillent
Cinglera a la façana meridional de la serra de Crevillent Ernest Costa La serra de Crevillent 225, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Amb gairebé 30 quilòmetres de longitud, la serra de Crevillent se situa entre les comarques de les Valls del Vinalopó, al nord, i el Baix Vinalopó i el Baix Segura, al sud Els seus cims, la Vella 835 m i Sant Gaietà 817 m, ressalten fortament en el paisatge, sobretot a la cara sud, on baixen amb pendents molt forts fins a les marjals del Baix Vinalopó i Baix Segura La serra està formada fonamentalment per margues triàsiques i…
Fortuna
Mitologia
Divinitat grecoromana, àrbitra del destí humà.
Era representada amb una roda, símbol de la volubilitat de les seves resolucions, o amb la mà al timó, representació del seu poder de decisió Sembla que Servi Tulli n'introduí el culte a Roma, on el més notable dels temples que hom li dedicà és el de la Fortuna Viril s I, ben conservat En el camp de l’escultura es destaca l’anomenada Fortuna d’Antioquia , obra d’Eutíquides s IV aC còpia romana als Musei Vaticani
arada
![](/sites/default/files/media/FOTO/Arada antiga.jpg)
Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
patí de vela
patí de vela
© Fototeca.cat
Transports
Patí proveït d’una vela, en substitució de la pagaia doble com a sistema de propulsió, que fou ideat a Barcelona o a Badalona pels volts de l’any 1928.
El patí de vela, desproveït de timó, és governat pel cos del tripulant en canviar de posició El seu pes és inferior a 100 kg i les seves característiques, reglamentades pels clubs nàutics barcelonins el 1943, són 5,50 m d’eslora i 6,50 d’alçada del pal, arborat a 4,50 m de la popa, damunt els travessers, el qual aparella una vela de ganivet sense botavara, de caients de proa i de popa de 6,10 m i de gràtil de l’escota de 3,60 m