Resultats de la cerca
Es mostren 665 resultats
antre mastoidal
Anatomia animal
En l’home, cavitat en l’apòfisi mastoide que comunica amb la caixa del timpà.
reineta meridional

Reineta meridional
Jihne Ben Hassine (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Granota de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, similar a l’Hyla arborea, però una mica més grossa (fins a 6 cm), molt esvelta, amb les potes posteriors molt llargues i coixinets terminals a tots els dits.
És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya
Gabriele Falloppio

Gabriele Falloppio
© Fototeca.cat
Anatomista italià.
Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc
Joan Eimeric
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor de Barcelona.
Autor d’una imatge de la Mare de Déu 1421, Museu de Sabadell i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents 1432 Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses
Pere Morei
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Germà de Guillem Morei Mestre major i escultor de l’obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389 fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor
James Pradier
Escultura
Pintura
Nom amb què és conegut l’escultor i pintor suís d’origen francès Jean-Jacques Pradier.
Arrelat a França, aviat es decantà per l’escultura monumental són obra seva les Dotze Victòries de la tomba de Napoleó I als Invalides, la decoració del timpà de l’arc de triomf de l’Étoile i les estàtues d' Estrasburg i Lilla de la plaça de la Concorde, a París Conreà també l’escultura de mida petita Les tres Gràcies , a Versalles, i Safo i El bany d’Atalanta Musée du Louvre
Tumor del glom jugular
Patologia humana
El tumor del glom jugular és una formació cellular anòmala que es genera en els corpuscles glòmics de la vena jugular Aquesta vena fa un revolt en la zona inferior de la caixa timpànica, on es troben els corpuscles glòmics, unes estructures sensorials que collaboren en el manteniment de la pressió sanguínia Si bé l’origen d’aquest tumor és desconegut, hom pensa que hi podria haver un factor hereditari que en condicionés la presentació El tumor té una estructura lobular amb unes grans llacunes vasculars, plenes de sang Bé que és benigne pel que fa a la seva constitució, en créixer pot provocar…
Sant Joanipol
Església
Antiga església parroquial de la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), construïda al principi del s. XII a la vila vella, prop del pont de Ter.
Era dedicada als màrtirs romans Joan i Pau, i per això es digué sempre popularment de Sant Joanipol El terratrèmol del 1428 enderrocà la volta, que fou refeta tot seguit El 1728 fou ampliada amb altars barrocs Fou parroquial de la vila fins el 1851, que fou reemplaçada per la del monestir Sofrí una destrucció el 1936 li resta sencera la capçalera triabsidal i la portada, amb un timpà esculpit Es troba en curs de restauració
Moissac
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, al departament de Tarn i Garona, França, situada vora el Tarn, prop de la confluència amb la Garona.
La ciutat nasqué al voltant d’una abadia fundada al s VII i reformada al s XIII per l’orde de Cluny D’aquest temps data l’església de Sant Pèire La porta meridional és una obra molt important de l’escultura romànica al timpà hi ha el monumental relleu de la Visió de l’Apocalipsi , realitzat cap al 1130 El claustre, del s XII, reconstruït al s XIII, té un magnífic conjunt de capitells historiats
Conques
Municipi del Llenguadoc, Occitània, al departament d’Avairon, França.
És cèlebre per l’església monàstica de Santa Fe 1035-60 i lloc de pelegrinatge en el camí de Sant Jaume La façana, amb dues torres, destaca pel seu timpà, anomenat del Judici Final 1140, una de les mostres més belles de l’escultura romànica occitana Resta una galeria del claustre segle XI amb un petit museu lapidari La sala del tresor conserva obres d’orfebreria dels segles IX reliquiaris de Santa Fe i de Cepí d’Aquitània al XV