El tumor del glom jugular és una formació cel·lular anòmala que es genera en els corpuscles glòmics de la vena jugular. Aquesta vena fa un revolt en la zona inferior de la caixa timpànica, on es troben els corpuscles glòmics, unes estructures sensorials que col·laboren en el manteniment de la pressió sanguínia. Si bé l’origen d’aquest tumor és desconegut, hom pensa que hi podria haver un factor hereditari que en condicionés la presentació.
El tumor té una estructura lobular amb unes grans llacunes vasculars, plenes de sang. Bé que és benigne pel que fa a la seva constitució, en créixer pot provocar complicacions molt greus com ara hemorràgies o una afecció neurològica deguda a la penetració en la vena jugular, el laberint o les estructures neurològiques. En general, s’estén cap a l’orella i així provoca sobretot símptomes otològics. La primera manifestació sol consistir en acúfens pulsatius que s’acompanyen de sordesa.
En l’otoscòpia hom pot apreciar que el timpà, per transparència, deixa veure una massa de color vermell moradenc. Si no és extirpat, el tumor del glomus va creixent en la caixa del timpà fins que el perfora. Aleshores s’exterioritza com un pòlip sagnant en el conducte auditiu extern, i pot causar otorràgies importants. Quan el tumor envaeix l’orella interna es poden presentar vertígens.
El tractament que s’hi aplica és quirúrgic i convé que hom actuï precoçment perquè a mesura que el tumor creix s’incrementen les possibilitats de complicacions greus. En cas de tumors molt grans que no puguin ésser extirpats quirúrgicament, hom pot emprar la radioteràpia amb la intenció de deturar la progressió del tumor, bé que de fet és poc sensible a les radiacions.