Resultats de la cerca
Es mostren 677 resultats
Josep Burrull Bonastre
Història
Polític.
Format políticament al Frente de Juventudes, posteriorment féu carrera política com a militant de FET-JONS a Sabadell Comerciant paperer, començà a fer-se un nom com a organitzador de la demostració gimnàstica en honor de Franco amb motiu de la seva visita a la ciutat 27 de gener de 1942 Cofundador del Club San Fernando, que agrupava exmembres del Frente de Juventudes, regidor pel terç familiar de la capital del Vallès 1955, tinent d’alcalde amb Josep Maria Marcet i Coll 1955-60, primer tinent d’alcalde 1960-65, alcalde 1965-76 i membre de la Diputació de Barcelona…
Eulàlia Vintró
Política
Política.
Llicenciada en filologia clàssica, del 1967 al 1974 fou professora de filologia grega a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1970 Ocupà el lloc de vicedegana del Collegi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears 1971-77 El 1974 ingressà al PSUC El 1983 accedí al càrrec de regidora d’ensenyament a l’ajuntament de Barcelona, i un any més tard fou diputada al Parlament de Catalunya Des del curs 1984-85 és catedràtica de filologia grega Arran de les eleccions municipals del 1987 passà a ser tercera tinent d’alcalde i responsable de cultura i joventut, càrrec que canvià…
capità de fragata
Història
Transports
En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada, superior al de capità de corbeta i inferior al de capità de navili.
Equival al grau de tinent coronel de l’exèrcit de terra
Creació del Patronato de la Habitación
El tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, Joan Salas Anton, crea el Patronato de la Habitación
baronia de Sant Martí
Història
Títol concedit el 1664 al capità d’artilleria Francesc de Bojons i Unyona.
Confirmat el 1764 al seu net el tinent coronel Bartomeu de Bojons i Batalla Passà als Ibáñez-Cuevas És vacant
Josep de Grimau i de Corbera
Història
Militar
Militar.
Fou tinent general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava 1733 Fou virrei de Sicília 1754
Josep Maria Rodríguez i Barberà
Política
Polític.
Diplomat en turisme i empresari, fou membre de la direcció de la Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera, de l’Associació Federal d’Empresaris de Comerç AFEDECO, de la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears CAEB i treballà com a director general de la Institució Firal de les Illes Balears 1983-90 Presidí la junta local del PP a Palma 1987-2004 i fou regidor de l’Ajuntament de Palma 1995-2003, primer com a tinent de batlle d’Economia i Recursos Humans i després com a tinent de batlle de Coordinació i Infrastructures Diputat al Parlament de les Illes…
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la…
Josep Padrós i Cuscó
Militar
Enginyer militar.
El 1877 inicià els estudis militars i d’enginyeria a l’Acadèmia d’Enginyers, on, el 1879, es graduà com a tinent Ja capità del cos militar, fou destinat a Cuba com a comandant Hi aplicà els seus coneixements d’enginyer en l’estudi i aixecament de plànols fins el 1895 Després de residir a l’Havana, aquell mateix any es traslladà a Manzanillo, on dirigí dues companyies d’enginyers de suport als combatents contra els moviments independentistes cubans El 1897, enginyer comandant a Manzanillo, es destacà en les operacions de bombardeig i bloqueig de l’esquadra nord-americana durant el…
corregiment de Talarn
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia l’antiga sotsvegueria de Pallars El primer corregidor designat fou el tinent coronel Ignacio de Asonjo el 1736 fou designat corregidor vitalici de capa i espasa Pedro Ibáñez Cuevas