Resultats de la cerca

Graduada al Goodman Institute de Chicago, debutà a Broadway el 1953 Finalista dels premis teatrals Tony en tres ocasions, rebé dos Emmy pel seu treball televisiu En cinema fou nominada a l’Oscar per Hondo 1953, Summer and Smoke 1961, Sweet Bird of Youth 1962, You're a Big Boy Now 1966, Pete'n Tillie 1972, Interiors 1978 i The Pope of Greenwich Village 1984 Obtingué l’estaueta per The Trip to Bountiful 1985

Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com  La traversée de l’hiver 1990, Art  1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995,  Trois versions…

De família negra pobra, tingué una infantesa inestable i difícil Als catorze anys abandonà l’escola i el 1933 debutà al Cotton Club cèlebre local musical de Nova York conegut sobretot per les actuacions de l’orquestra de Duke Ellington i Cab Calloway com a ballarina i cantant Posteriorment actuà també en teatres de Broadway, i el 1938 en el primer musical, The Duke Is Tops 1938, de WL Nolte, a la qual seguiren Cabin in the Sky 1943, de V Minnelli, Stormy Weather 1943, d’A L Stone, Broadway Rhythm 1944, de R del Ruth i Till the Clouds Roll By 1946, de R Whorf Tot i les seves aptituds, la seva…

La ciutat italiana de Florència acull la primera reunió dels principals dirigents de partits socialdemòcrates d’Europa, els Estats Units i el Brasil A la cimera assisteixen Bill Clinton, Tony Blair, Massimo D’Alema, Lionel Jospin, Gerhard Schröder i Fernando Henrique Cardoso, entre d’altres, que parlen de la necessitat de donar respostes als problemes que presenten les noves tecnologies i la creixent globalització La reunió es tanca sense un acord concret, però amb el compromís de repetir de manera periòdica la trobada

Graduat a Cambridge, el 1987 s’inicià com a director teatral en el Chichester Festival Theatre El 1990 ingressà a la Royal Shakespeare Company Fou nomenat director artístic del Donmar Warehouse de Londres 1992 Portà al teatre pellícules com Cabaret , amb la qual obtingué quatre premis Tony, The Glass Menagerie , Glengarry Glen Rose i The Front Page , entre d’altres El 1999 dirigí el seu primer film, American Beauty , que rebé cinc Oscar, entre els quals un al millor film i un a la millor direcció

Especialitzat en novella negra, utilitzà pseudònims com Nick Quarry , Ian Mac Alister , Mike Barone i Al Conroy Els anys seixanta escriví la sèrie del detectiu Tony Rome pseudònim amb el qual publicà les novelles, que Gordon Douglas portà tres cops al cinema amb Frank Sinatra de protagonista De la resta de la seva llarga producció destaquen The Road’s End 1952, The Mob Says Murder 1959, The Don is Dead 1972, adaptada al cinema per RFleischer i The Medusa Complex 1983 Residí a França des del 1972

Es fan públics a la Gran Bretanya els resultats de la investigació sobre l’Iraq popularment coneguda com "informe Chilcot", encarregada el 2009 pel Govern britànic amb la finalitat d’aclarir si hi havia motius que justifiquessin el suport de l’aleshores primer ministre Tony Blair per a la guerra de l’Iraq L’informe sosté que no hi havia raons sòlides per a la guerra, i també que les tropes enviades no estaven ni ben equipades ni ben preparades i que no es van preveure les conseqüències de l’ocupació

Llicenciat en dret per la Universitat de Glasgow, en 1966-70 fou diputat laborista Novament diputat el 1978, el 1979 encapçalà amb John Smith la campanya a favor del sí en el referèndum sobre l’autonomia per a Escòcia, en què guanyà l’opció del no En assolir el poder 1997, Tony Blair el nomenà secretari d’estat per a Escòcia, càrrec des del qual impulsà el govern autònom escocès, aprovat en referèndum al setembre L’1 de juliol de 1999 prengué possesió com a primer cap de govern d’Escòcia

Treballà com a funcionari mentre es dedicava al teatre d’afeccionats El 1962 obtingué el seu primer èxit amb Stephen D 1962, cosa que li permeté emigrar a Londres, on s’establí com a dramaturg i autor de guions televisius Autor molt prolífic, hom pot esmentar les obres The Patrick Pearse Motel 1971, Da 1973, guardonat amb un premi Tony, Dublin by Summer 1974 i Time Was 1976 Moltes de les seves obres tenen com a tema els seus conterranis, als quals fa blanc d’una àcida crítica

Estudià a la Universitat d’Edimburg, on es doctorà, exercí la docència en ciències econòmiques 1976-80 i ocupà càrrecs institucionals Del 1980 al 1983 fou directiu de la televisió escocesa Diputat laborista des d’aquest any al Parlament britànic, en 1992-97 fou portaveu de l’oposició en temes econòmics Tony Blair el nomenà ministre d’economia del seu govern quan guanyà les eleccions del 1997, càrrec en el qual fou confirmat el 2001 i el 2005 La seva gestió, d’un marcat caràcter liberal i centrada en el control de la despesa pública i de la inflació, aconseguí situar la Gran…