Resultats de la cerca
Es mostren 1769 resultats
plat
Tecnologia
Mandrí d’una màquina eina, especialment el del torn que suporta la matèria o la peça que hom vol treballar.
Hom pot distingir dos tipus fonamentals de plats, els llisos i els de mordasses Els plats llisos són lleugerament cònics i hi són disposades les peces buides que han d’ésser sotmeses a una nova operació, generalment a un torn o a una rectificadora Els plats de mordasses consisteixen en una peça cilíndrica, de poca alçada en relació amb el seu diàmetre el plat pròpiament dit, proveïda de dues, tres o quatre mordasses de fixació, la posició de les quals pot ésser regulada, mitjançant diversos procediments, d’una en una o, més generalment, simultàniament, en apropar-les o allunyar-…
contrapunt
Tecnologia
Peça del torn entre punts, desplaçable sobre les guies de la bancada, que conté un dels punts que suporta la peça a tornejar (l’altre és el capçal fix).
El punt es pot desplaçar respecte al contrapunt, quan, fixat aquest a una distància pròxima a la peça, convé d’afinar més la posició La part superior del contrapunt és, a més, desplaçable transversalment a l’eix del torn sobre unes plaques fixes, quan convé efectuar el tornejament de peces lleugerament còniques També és anomenat capçal mòbil
barra d’avanç
Tecnologia
Peça del torn paral·lel i d’altres màquines-eines que consisteix en un arbre cilíndric, ranurat a tot el seu llarg, que transmet el moviment d’avanç sigui al carro principal, produint un desplaçament paral·lel a l’eix de la màquina, sigui a la torreta, produint un desplaçament perpendicular a aquell eix.
En el torn parallel, aquesta peça també rep el nom de barra de cilindrar i d’escairar
torner | tornera
Oficis manuals
Persona que treballa en un torn o té al seu càrrec el maneig d’un torn.
torner | tornera
Oficis manuals
Menestral que treballava la fusta amb torn.
Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del principi del s XV 1407 El 1748…