Resultats de la cerca

Formà part del Centre Pilar Domínguez i fou campiona d’Espanya d’aeròbic en modalitat de trio 1998, juntament amb Mònica Riba i Noemí Irurtia El 2003 ingressà com a ballarina al grup Esbós Dansa i, posteriorment, dirigí el grup de dansa M’organitzo-Club INEFC És professora d’expressió corporal a l’INEFC de Lleida Ha escrit el llibre Complejidad y deporte 2011 amb Natàlia Balagué El 2013 copresidí el 18è Congrés de l’European College of Sport Sciences

Davantera formada al Club Natació Igualada, equip amb el qual jugà sempre i en què guanyà set títols de la Lliga Catalana i set Campionats d’Espanya 1993-98, 2000 Debutà amb la selecció espanyola el 1992 en el Mundial, competició que assolí dues vegades 1994, 1996 També conquerí l’Europeu 1995, en el qual fou la màxima golejadora

Practicà l’atletisme al Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i el taekwondo al Chun Kwon Salt 1989 Estudià a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC i jugà en l’equip de rugbi del Club Esportiu INEF de Barcelona fins que acabà la carrera 1993-97, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1995 El 1997 també feu de jugadora i d’entrenadora del Castanea Rugby Clan de Sicília, on quedà semifinalista de la Lliga italiana Fitxà pel GEiEG 1997-2000, i marxà a França per jugar amb l’USAT XV de Toluges, on també combinà la faceta de jugadora i entrenadora…

S’inicià amb l’equip de la Universitat de Barcelona 1998-2001, amb qui guanyà el Campionat de Catalunya universitari en tres ocasions 1999, 2000, 2001, el Campionat d’Espanya universitari en dues 1999, 2001, el campionat territorial universitari 1999 i el Campionat d’Espanya interuniversitari de rugbi de 7 tres cops 1999, 2000, 2001 Alhora, jugava amb el Club Esportiu INEF de Barcelona, amb qui aconseguí un torneig de rugbi màster 2001, tres subcampionats consecutius de la Copa Catalana 1999, 2000, 2001, un subcampionat del Campionat de Lliga territorial de Catalunya 2001, i un…

Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 i el primer rector 1997-…

Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona El 1946 debutà en teatre castellà, però passà al català tot seguit que fou reprès Estrenà obres de JMde Sagarra, Bala perduda 1950, de Lluís Elias, etc El 1963 es féu càrrec de l’empresa del Teatre Romea, on creà les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial Fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assolí èxits amb obres teatrals de caràcter renovador, com l’obtingut en 1971-72 amb El retaule del flautista , de JTeixidor, en la qual obra també actuà El 1983…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París 1905 El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d’Art de Barcelona Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants del Simplicissimus És autor d’un bust de l’arquitecte Josep Font i Gumà, collocat 1923 tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor El 1918 deixà quasi totalment l’escultura És també autor d’un llibre de poemes L’hora viva El seu germà, Martí Torrents i Brunet Vilanova i la Geltrú 1887 — 1977, pintor de…

Filla del violoncellista i promotor musical Joan Torrents i Maymir, estudià piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera i feu estudis de perfeccionament a l’Acadèmia Marshall Fou soprano de la Capella Clàssica Polifònica FAD 1949-57 Iniciada en la composició de manera autodidàctica, posteriorment estudià amb Cristòfor Taltabull Entre les seves obres, la majoria de les quals per a piano sol o acompanyat de veu, destaquen Expressió de captiveri 1970, Mediterrànies 1977, Ballet illenc 1991 i Projecte en la nostàlgia 1991, premi Caterina Albert de l’Institut Català de la Dona…