Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Friedrich Gennrich
Música
Musicòleg i filòleg alemany.
Estudià filologia romànica i musicologia a Estrasburg i París 1903-10 Ensenyà a la Universitat de Frankfurt 1927-64, on fou professor titular des del 1934 Després que tot el seu material i la seva biblioteca haguessin estat destruïts durant la guerra, fundà dues colleccions privades, la Musikwissenschaftliche Studien-bibliothek Biblioteca d’Estudis Científics, 1946-65 i la Summa Musicae Medii Aevi 1957-67, les quals inclouen uns quaranta volums, tots escrits i editats per ell També collaborà en publicacions i diccionaris d’àmbit internacional El seu principal interès fou la poesia secular i…
Ludwig Streicher
Música
Contrabaixista austríac.
Després d’haver estudiat a l’Acadèmia de Música de Viena, el 1940 fou contractat com a contrabaix solista de l’Òpera de Cracòvia, on romangué fins el 1944 Entre el 1945 i el 1973 fou membre de la Filharmònica de Viena La seva carrera de solista no s’inicià pròpiament fins el 1966, any en què començà també a impartir classes a l’Acadèmia de Música de Viena Des de llavors feu gires de concerts per tot Europa, Àfrica i Àsia Convidat als festivals de Salzburg i Bregenz i al Mai de Versailles, tocava amb un contrabaix de Gabriel Lembock 1814-1892 Cal destacar la importància de la seva tasca pel…
Joan Genís Peris
Música
Compositor valencià.
La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter…
Unión Musical Española
Música
Editorial musical que té el seu origen en la que Luis Dotesio fundà a Bilbao el 1900 amb el nom de Casa Dotesio.
Des dels seus inicis seguí una política de progressiva absorció dels fons d’altres cases editorials de l’Estat El 1914 canvià el nom pel d’Unión Musical Española Mantingué la seva activitat editorial fins el 1992, any en què fou comprada per Music Sales Group i adoptà el nom d’Unión Musical Ediciones Madrid Tenia sucursal a València i Barcelona L’arxiu d’Unión Musical Española, amb unes 21 000 partitures, és una de les colleccions més importants de música impresa dels segles XIX i XX a l’Estat espanyol Abraça els gèneres més diversos obres líriques, transcripcions per a banda,…
Pablo Sánchez Torrella
Música
Director d’orquestra i de bandes valencià.
Estudià direcció d’orquestra amb E García Asensio, J Ferriz i A Blanquer, entre d’altres, al Conservatori de València, i amplià la seva formació a Bonn, amb A Wagernheim, i a Siena, amb S Celibidache El 1959 entrà com a intèrpret de trompeta en la Banda Municipal de València, de la qual fou subdirector del 1976 al 1986, any en què assumí la titularitat de la Banda Municipal de Madrid Deixà aquest càrrec el 1992 en ser nomenat director titular de la Banda Municipal de València, lloc que encara ocupa Al llarg de la seva carrera ha estat director convidat de diverses bandes i orquestres a Europa…
Eines
Historiografia catalana
Revista de l’Institut d’Ensenyament Secundari Pare Eduard Vitoria apareguda a Alcoi l’any 1983.
A partir del número 17 1999, el subtítol de Revista interdisciplinar se substituí pel de Revista de cultura i ensenyament Del núm 1-2 1983 al 9-10 1986, presentà una periodicitat anual i una doble numeració Entre el núm 11-12 1990 i el 15-16 1995 aparegué irregularment, i des del núm 17 1999 reprengué la regularitat anual, però amb numeració única, i es canvià el format, la maquetació i l’organització dels continguts Fins al núm 15-16 1995 inclogué una secció d’Humanitats, amb articles d’història comarcal Als darrers números, els articles d’història s’han repartit entre seccions diferents en…
Pawel Kochanski
Música
Violinista polonès.
Estudià de molt petit al Conservatori de Varsòvia amb E Mlynarski, i a catorze anys ja tocava a la Filharmònica de Varsòvia com a primer violí El 1903 rebé un primer premi al Conservatori de Brusselles, on estudià amb César Thomson En tornar a Polònia el 1907, ensenyà al Conservatori de Varsòvia, i més tard ho feu al de Sant Petersburg 1913, on succeí a L von Auer, i també a Kíev 1917-19 Debutà a Nova York el 1921, i a partir del 1924 donà classes a la Juilliard School, tot mantenint les seves actuacions com a concertista La seva amistat amb K Szymanowski feu que aquest li escrivís algunes…
Mariano Puig i Yago
Música
Director de bandes de música i compositor valencià.
Començà els estudis musicals a sis anys i els completà al Conservatori de València, on estudià harmonia, composició, formes musicals, història i estètica de la música, solfeig i violí Fou professor de clarinet en aquest conservatori i músic de la Banda Municipal de València Tocava també el flautí, el requint i el violí A divuit anys començà a dirigir bandes de música, tasca en la qual assolí un gran prestigi Entre d’altres, estigué al capdavant de les bandes de la Societat Musical Obrera de Torrent i de Pobla de Vallbona i Foios, de la Unió Musical de Cullera trenta-set anys, les d’Alaquàs,…
José Tomás
Música
Guitarrista valencià.
Autodidacte en la seva primera formació musical, més tard estudià amb Regino Sainz de la Maza, a Madrid, i Emili Pujol i Andrés Segovia, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Continuà la seva formació amb Segovia als cursos de perfeccionament de Santiago de Compostella, on des del 1959 fou també professor ajudant El 1961 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional Andrés Segovia El mateix any obtingué per oposició la càtedra de guitarra al Conservatori de Música Òscar Esplà d’Alacant, on acomplí una tasca pedagògica molt destacada en la formació de tota una generació de…
Walter Morse Rummel
Música
Pianista i compositor alemany.
Rebé les primeres lliçons del seu pare, el també pianista Franz Rummel Quan aquest morí, es traslladà als Estats Units, on adquirí la nacionalitat nord-americana Establert a Washington, continuà els seus estudis musicals amb SM Fabian El 1904 tornà a Berlín per ampliar els coneixements de piano i composició De Berlín passà a París, on establí una sòlida amistat amb C Debussy, del qual estrenà diverses obres Entre el 1918 i el 1921 fou el pianista acompanyant de la ballarina Isadora Duncan, amb la qual visità diversos països europeus Durant els anys vint visqué a Londres i s’hi guanyà una…