Resultats de la cerca

El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames i poemes…

Un dels fundadors de la revista Esprit , es donà a conèixer amb assaigs com Politique de la personne 1934, Penser avec les mains 1936 i Journal d’Allemagne 1938 El llibre més famós fou L’amour et l’Occident 1939, sobre el mite de l’amor-passió en Tristany i la seva repercussió en la mística i en la literatura Residí als EUA 1940-47 i en tornar escriví obres en defensa del federalisme i la unitat europea Fédéralisme et nationalisme 1954, Les chances de l’Europe 1962, Lettre ouverte aux européens 1970, L’avenir est notre affaire 1977 i Sur l’état de l’union de l’Europe 1979

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà a l’Òpera de Magúncia Posteriorment es presentà en diversos escenaris de Wiesbaden i Oldenburg, com a membre estable de les seves companyies d’òpera Membre de l’Òpera de Düsseldorf el 1964, simultaniejà la seva dedicació a aquest teatre amb diverses actuacions arreu d’Europa Cantà als teatres d’òpera de Ginebra i París i als festivals de Bayreuth i Salzburg El 1981 obtingué un èxit clamorós com a Rei Marke Tristany i Isolda a Stuttgart, amb la producció de G Friedrich Destacà sobretot en els papers per a baix profund, amb…

Després d’haver participat a la Primera Guerra Mundial, estudià amb O Daniel a Berlín, on debutà el 1922 a la Staatsoper, a la companyia de la qual romangué fins el 1938 Parallelament, actuà de manera ininterrompuda al Covent Garden de Londres 1926-39 i a Bayreuth 1930-37, on interpretà els papers de Wotan L’or del Rin , La valquíria i Sigfrid , Kurwenal Tristany i Isolda i Amfortas Parsifal Abandonà Berlín el 1938, i un any més tard debutà a Filadèlfia com a Wotan Sigfrid amb la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, en la qual cantà fins el 1952 Es destacà com a…

Estudià cant a Viena amb E Rado i debutà a Graz el 1950 Després d’intervenir en diverses produccions operístiques a Lucerna i Oberhausen, el 1957 fou contractat per l’Òpera de Múnic, on desenvolupà la seva carrera El 1958 es presentà al Festival de Bayreuth, i en anys successius hi interpretà els papers de Loge L’or del Rin , Sigmund La valquíria i Erik L’holandès errant També es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, a les òperes de París, Viena i San Francisco i al Covent Garden de Londres Enregistrà Tristany i Isolda sota la direcció de G Solti i el 1985…

El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX A la tercera guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany Fundà a Madrid la revista La Civilización  1874-80 Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una pintoresca i popular versió de la Bíblia en versos castellans Publicà Roma en el centenario de San Pedro 1867, Homenaje filial a Su Santidad el papa Pío IX 1875, biografies de Pedro de la Hoz 1866 i de l’…

Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…

El seu cognom és grafiat habitualment Xammar Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat És autor de les obres De officio iudicis et advocati 1639, Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae 1644, obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb pròleg de…

Estudià música a Colònia i debutà com a Ludovico Otello a Aquisgrà, on romangué del 1961 al 1963 El 1970 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera d’Hamburg El 1972, després del seu triomf al Teatro alla Scala en el paper d’Osmin El rapte del serrall , inicià una brillant carrera internacional que el dugué a Múnic, Viena, París, Salzburg i Bayreuth Especialitzat en el gran repertori alemany, representà els papers de Sarastro La flauta màgica , Osmin, Rei Marke Tristany i Isolda i Pogner Els mestres cantaires de Nuremberg , papers en els quals fou considerat un…