Resultats de la cerca

Autor existencial obsessionat per l’envelliment, la pèrdua de la innocència, l’aparent o real absurd de la vida quotidiana, la rutina i la inèrcia Novellà vides ofegades de solitaris fracassats El pozo 1939 interessa com a manifest del que serà la seva obra total més que no pas com a obra de creació entre la realitat i l’imaginari mostra el doble aspecte del món onettià De les novelles es destaquen Tierra de nadie 1941, La vida breve 1950, El astillero 1961, Juntacadáveres 1964, Los adioses 1967, Para esta noche 1967, última edició, Tiempo de abrazar 1974, Dejemos hablar al viento 1979,…

A mitjan campanya 2005-06, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Romangué al club blanc-i-blau fins la temporada 2006-07 i després de jugar amb l’Osasuna retornà a l’Espanyol per actuar-hi en l’edició 2011-12 Sumant les dues etapes, disputà 68 partits de Lliga i marcà 11 gols Guanyà la Copa del Rei 2006 i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 Fou el màxim golejador d’aquest torneig, amb 10 gols, xifra que el converteix també en el millor golejador de l’Espanyol en competicions europees És internacional uruguaià

Integra els narradors inclosos en una llista de vint-i-dos narradors que l’edició espanyola de la revista Granta considerà els millors narradors menors de trentra-cinc anys dins les lletres hispanoamericanes La integraven els espanyols Andrés Barba, Pablo Gutiérrez, Sonia Hernández, Javier Montes, Elvira Navarro i Alberto Olmos els argentins Oliverio Coelho, Federico Falco, Matías Néspolo, Andrés Neuman, Pola Oloixarac, Patricio Pron, Lucía Puenzo i Samanta Schweblin els xilens Carlos Labbé i Alejandro Zambra els peruans Santiago Roncagliolo i Carlos Yushimito del Valle el bolivià Rodrigo…

El 1920 es retirà de la vida política i es dedicà a l’art Residí a Buenos Aires 1921-25 i a París 1926-36, on formà part de l’escola de París Les seves pintures tenen influència de les nabís, a causa de la seva amistat amb P Bonnard Els seus colors són molt brillants, i hom hi troba la influència d’H Anglada i Camarasa La composició de les seves teles tendeix a l’horitzontalitat Fou pintor de temes populars del seu país, com Duel a la pampa i Dansa criolla

Estudià piano amb G Kolischer, harmonia amb J Tomás Mújica i composició i instrumentació amb L Baldi L’any 1946, gràcies a una beca de la Fundació Guggenheim, anà als Estats Units, concretament a Tanglewood i Vermont Entre els seus mestres tingué A Copland composició i S Koussevitzky direcció d’orquestra Més tard, amb una beca del govern francès, estudià composició amb D Milhaud i J Rivier al Conservatori de París També fou alumne de l’Escola Normal de Música de la capital francesa, on cursà composició amb A Honegger i direcció d’orquestra amb P Fournet i E Bigot En tornar al seu…

Estudià amb el seu oncle Felip Pedrell —primer a Barcelona i després a Madrid— i amb V d’Indy a París En tornar a Amèrica, visqué a Buenos Aires, on fou inspector de música del Consejo Nacional de Educación Al Teatro Colón de la capital argentina estrenà la comèdia lírica Ardid de amor 1917 El 1921 s’installà a París És autor de l’òpera de cambra La Guitarra , les obres simfòniques Danza de Aixa , En el estrado de Doña Beatriz , Obertura catalana i Fantasía argentina També són notables les peces per a guitarra Lamento , Página romántica , Guitarreo , En los jardines de Arlaja , Improvisación…

Nebot de Felip Pedrell, estudià amb ell a Madrid més tard amplià estudis a París amb Vincent d’Indy Des del 1906 visqué a Buenos Aires, on estrenà al Teatro Colón l’òpera Ardid de amor 1917 Autor de música escènica, vocal i de cambra, d’una Ouverture catalane i de ballets, com La gitana y la rosa

El 1917 començà les seves primeres escultures Assimilà la influència del pintor uruguaià Rafael Barradas fent, llavors, un neocubisme propi del moment Formà part del grup Escuela de Vallecas juntament amb Palencia, Mallo, Caneja i Alberti Utilitzà tota mena de materials i introduí l’espai en les seves obres, donant-los un caire estilitzat i orgànic Cal destacar El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella avui destruïda, de dotze metres i mig, exposada al pavelló de la República a París el 1937 El 1938 anà a Moscou La seva obra restà desconeguda a l’Estat espanyol fins el 1963…

Fill d’un guitarrista i d’una pianista, que li donaren una sòlida formació musical, especialment com a intèrpret de guitarra Molt aviat s’uní al moviment de cançó de protesta llatinoamericana, revolucionària i d’esquerres, al qual restà adscrit tota la vida S’inicià collaborant musicalment en el teatre i més tard creà i dirigí el Núcleo de Educación Musical Nemus a Montevideo El 1963 publicà el primer disc Canciones folklóricas y 6 impresiones para canto y guitarra Autor d’algunes de les cançons més conegudes i més interpretades per altres cantautors llatinoamericans A desalambrar , Canción…

Vida Naturalitzat argentí des del 1927, hi ha hagut una forta controvèrsia respecte al seu lloc de naixement Alguns estudiosos sostenen que era d’arrel francesa, fill d’una emigrant soltera Sembla, però, que la tesi més acceptada és la que li atorga un origen uruguaià El futur cantant arribà a Buenos Aires l’any 1891 i allí forjà la seva carrera musical i obtingué els primers èxits com a tanguista De veu elegant i clara, enregistrà més de nou-centes cançons, entre les quals destaquen Volver , Mi Buenos Aires querido o El día que me quieras , que el projectaren a escala mundial A més de…