Resultats de la cerca

Sigfrid Blasco-Ibáñez i altres dissidents del PURA funden Esquerra Valenciana, agrupació política autonomista i valencianista

Fundació a València de la Nova Germania, escissió del Partit Valencianista d’Esquerra, i que se situa en l’òrbita del PCE

El primer grup organitzat, València Nova 1904, convocà i celebrà 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d’aconseguir un pacte solidari valencià, semblant al de la Solidaritat Catalana 1906 L’intent fracassà per l’enemistat del republicanisme blasquista blasquisme i dels partits alfonsins La conversió de València Nova en Centre Regionalista Valencià 1907 i la creació de la seva Joventut Valencianista 1908, relacionada amb la Joventut Nacionalista 1909 de Castelló de la Plana i la Joventut Valencianista del Principat, plantejaren una major ambició política, però fracassaren…

Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La…

Estudià dret a Deusto País Basc, i es doctorà 1914 amb la tesi Régimen municipal foral valenciano 1926 De nou a València 1916, es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista 1918 Presidí la Cambra de Comerç 1928-30 i intervingué en l’entrada del capitalisme local 1927 en el Banc de València Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians 1929, que presidí fins el 1932 Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat 1934 i…

Davant l’oposició dels caps blasquistes— i en especial de Fèlix Azzati—, es dissolgué i molts dels seus aliats passaren a la Joventut Valencianista Un nou intent, amb els mateixos resultats, fou el de la Joventut Republicana Nacionalista 1918

Formació i inicis en el valencianisme Llicenciat en farmàcia i en químiques a Madrid 1931, tornà al País Valencià, i posteriorment estudià en règim lliure químiques, i n’obtingué la llicenciatura l’any 1936 per la Universitat de València Fins a la seva jubilació 1980 es dedicà professionalment a l’ensenyament de ciències en instituts d’educació secundària Durant els anys trenta començà l’activitat en el moviment valencianista a través del Centre d’Actuació Valencianista CAV i l’Agrupació Valencianista Republicana A l’Alcúdia, funda amb altres l’Agrupació Valencianista La Senyera…

N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors

Un collectiu d’independents refunda l’històric partit valencianista Esquerra Valenciana, que va tenir un actiu protagonisme els anys de la Segona República El nou partit aspira a promoure el valencianisme d’esquerres i buscarà la collaboració amb el Bloc Nacionalista Valencià i altres grups afins Entre els principals impulsors del projecte hi ha Aureli Ferrando, Guillem Agulló, Víctor Baeta i Rodolf Soler

Durant la primera 31 de març a 5 de maig de 1917 el dirigí Josep Maria Bayarri, comptà amb la collaboració de Rossend Gumiel, Francesc Almela, Francesc Caballero i Muñoz, Emili Lluch, Rafael Tarín, Jesús Morante i Borras, Joan APeris i d’altres Reaparegué el 1931 4 de juliol - 7 de novembre, com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista