Resultats de la cerca

La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat…

La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…

Format al Club Natació Sabadell, el 2004 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta i el 2012 retornà al CN Sabadell fins el 2013, que es retirà Destacà en la posició de boia i conquerí la medalla d’or en els Jocs Universitaris 1999 Guanyà set Lligues consecutives 2006-12, sis Copes del Rei 1998, 2006-10 i vuit Supercopes d’Espanya 2003, 2005-09, 2011, 2012 Amb la selecció d’Espanya, assolí dues medalles d’or 2001, 2005 i una de plata 2009 en els Jocs Mediterranis, una de bronze en el Campionat d’Europa 2006, les medalles de plata 2009 i de bronze 2007 en els Campionats del Món, dues de plata…

Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual guanyà quatre Lligues 2000, 2001, 2002, 2004, tres Copes de la Reina 2001, 2002, 2004 i disputà tres edicions de la Champions 2001, 2002, 2003 En el període 1997-2004 fou vuitanta-vuit vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual participà en tres Campionats d’Europa 1999, 2001, 2003 i en el Campionat del Món de Barcelona 2003 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 2000, d’argent 2001 i d’or 2002, i la del mèrit esportiu de la federació catalana 2002 Es retirà l'any 2004 El 2017 assumí el càrrec de…

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a collaborador del Butlletí d’Escacs

Les dades sobre la flora del Vallès són escasses i fragmentàries s’ha citat la presència de restes de vegetals en diversos punts d’aquesta depressió, però aquests jaciments són molt pobres, contenen pocs exemplars i només s’hi ha determinat una escassa varietat de formes fòssils Els descobriments fets fins avui han estat, doncs, de poca importància i actualment es realitzen campanyes de prospecció a la recerca de nous jaciments en aquesta comarca Entre els llocs esmentats podem destacar el Masrampinyo, Can Llobateres, Can Sant Feliu, Terrassa, Sabadell, Ullastrell, Viladecavalls…

Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal

Llicenciat en filosofia i ciències de l’educació Nacionalitzat andorrà, és professor de filosofia, llengua i literatura a Andorra, on ha guanyat el concurs de poesia del Dia Mundial del Llibre, convocat pel Govern d’Andorra el 1998, amb el poemari Pluja 2000, i el 2002, amb Quadern d’Arans 2003 El 2005 guanyà el premi Miquel Martí i Pol per Avida Dollars Ha collaborat en la premsa andorrana i ha tingut cura de l’edició facsímil d’ Andorra, el meu país 2003, obra original del 1963, amb text d’Albert Puigoriol i direcció d’Antoni Aristot