Resultats de la cerca
Es mostren 692 resultats
classificador | classificadora
Química
Màquina per a efectuar la classificació, emprada principalment en les indústries químiques i metal·lúrgiques.
El classificador hidràulic més senzill és el de flux encreuat , que treballa en règim continu i consisteix en un canal semicilíndric inclinat uns 12°, a l’interior del qual hi ha un transportador de vis sens fi que recull les sorres sedimentades del fons del canal i les duu fins a la part alta de descàrrega A l’extrem inferior hi ha un sobreeixidor per on surt el líquid amb els llims, lliure de sorres Tots els classificadors hidràulics treballen semblantment, i només varien la forma del recipient i el sistema transportador
avaluació global
Economia
Dret fiscal
Procediment per a determinar la base imposable
d’un impost, consistent en l’estimació objectiva o alçada del rendiment conjunt d’una determinada activitat econòmica gravable referida a un àmbit territorial concret, per tal de distribuir-la posteriorment a cada subjecte fiscal a traves de senyals.
externs, índex o mòduls que palesin el rendiment global d’aquesta activitat econòmica Els índexs de capacitat tributària utilitzats per a l’avaluació varien segons la natura de l’impost L’aplicació pràctica d’aquest procediment és efectuada per una junta oficialment constituïda El règim d’avaluació global, en general, només és aplicat en països poc desenvolupats, en què el frau fiscal és molt estès i els mitjans per a combatre'l són escassos Aquest procediment, abolit avui dia, ha estat substituït pels sistemes d'estimació directa i estimació objectiva singular
escarabat bum bum
Jocs
Joc d’infants, en el qual els jugadors es posen en fila o en semicercle davant un que fa de mare; aquest agafa el qui para i se’l posa agenollat o inclinat amb el cap damunt les seves cames, sense que pugui veure els de darrere.
La mare pica a l’esquena del qui para, tot dient “escarabat, escarabat endevina qui t'ha tocat”, o altres recitats que varien segons els llocs Després crida per un pseudònim convingut un dels jugadors, que s’acosta sense fer remor i dóna un cop a l’esquena o a les anques del qui para aquest, una vegada és al seu lloc el qui li ha pegat, s’alça i ha d’endevinar qui ha estat Si no ho endevina, continua parant si ho endevina, para el qui li ha pegat
liqüescent
Música
En notació gregoriana, dit dels neumes que tenen una forma especial que serveix per a advertir els cantors que hi ha una síl·laba d’articulació difícil que convé d’interpretar correctament.
Normalment es tracta de la pronúncia de síllabes amb diftong, amb doble o triple consonant, etc És, doncs, un signe prosòdic sobreposat a un de musical En la notació quadrada i moderna, els neumes liqüescents s’indiquen amb notes més petites que les altres en paleografia hi ha diversos signes que varien segons l’escola en els còdexs de Sankt Gallen els neumes acaben en un caragolí El neuma afectat conserva generalment el nom propi porrectus liqüescent, torculus liqüescent, etc, llevat del podatus , que s’anomena epiphonus , i la clivis , que es diu cephalicus
nansa

Nansa
© Fototeca.cat
Pesca
Ormeig de pesca fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., que consisteix en una peça exterior, més o menys cònica o rodona, anomenada buc, unida per la base a una altra peça, anomenada afàs, en forma d’embut, dirigida cap a l’interior de la primera, a la qual dóna entrada per una boca estreta, generalment acabada en vímets afuats, que impedeix la sortida del peix que hi ha entrat.
Hom treu el peix per una boca estreta, anomenada nanset , proveïda de tapadora, situada a la part superior del buc Les nanses poden ésser disposades en calament i permeten de pescar considerables quantitats de peix Les dimensions i la forma de les nanses varien segons la mena de peix a la qual són dedicades i segons la quantitat que n'han de contenir Hom sol anomenar les nanses segons el peix al qual són dedicades, com és ara boguera per a bogues, xuclera Menes de nanses 1, boguera 2, sipiera 3, xuclera 4, gambina 5, congrera 6, llagostera per a xucles, etc
so
Lingüística i sociolingüística
Qualsevol emissió fònica capaç d’ésser interpretada fonològicament.
A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en tota llengua…
préstec de llibres
Arxivística i biblioteconomia
Servei organitzat a les biblioteques que consisteix a deixar que els lectors s’emportin llibres a domicili.
Les normes que regulen el préstec varien poc entre els diferents tipus de biblioteca i, principalment, són dues la possessió d’un carnet de lector en canvi del pagament d’una quota, o d’un carnet d’estudiant universitari, i una limitació del temps de préstec Hom organitza també el préstec automatitzat amb una targeta de lector, magnètica o de codi de barres, amb el catàleg automatitzat dels llibres en préstec Actualment comença a generalitzar-se el préstec interbibliotecari , de gran valor per a la recerca, que ofereix la possibilitat d’accedir a obres existents en biblioteques…
sàbat
Religió
Esoterisme
En les llegendes medievals germàniques, divulgades pel Romanticisme, reunió nocturna de bruixes i bruixots per celebrar llur festa en homenatge al diable.
Les creences varien quant als ritus celebrats —orgies sexuals, missa negra, etc— i quant a la recurrència de la nit festiva —cada dissabte d’ací en ve el nom o només una o poques vegades l’any, com és ara la Nit de Walpurgis, la del divendres sant, la de sant Joan festes de Sant Joan etc- - Projecció fantàstica de ritus esotèrics de certes sectes medievals relacionats amb la bruixeria, la creença està relacionada amb antics ritus pagans de fertilitat, com ho demostren la representació del diable en forma de boc, les orgies, el foc, etc
atmosfera estàndard
Transports
Qualsevol atmosfera definida hipotèticament atribuint a l’aire propietats físiques properes a les mitjanes reals.
Les variables físiques que influeixen en els fenòmens aerodinàmics no tenen valor constant ni varien seguint llei de cap mena Per tal de poder comparar els distints resultats experimentals dels vols de les aeronaus cal referir aquestes a unes condicions-tipus admeses internacionalment, reduint els valors mesurats als que hom obtindria si la temperatura, la densitat, la viscositat i la pressió de l’aire fossin els valors considerats normals a l’altura de vol en què han estat fetes les mesures Hom ha definit diferents atmosferes estàndard, i és internacionalment adoptada l’…
alcoholèmia

Nivell d’alcoholèmia després de la ingestió d’una (línia vermella), tres (línia verda) o cinc (línia lila) begudes de contingut alcohòlic semblant (uns 10 g d’alcohol pur) en un individu normal d’uns 70 kg de pes
© Fototeca.cat
Patologia humana
Presència d’alcohol a la sang.
Taxes d’alcoholèmia que oscillen entre 0 i 0,06 mg% són considerades normals de 0 a 110 mg% provoquen l’eufòria alcohòlica de 90 a 220 mg% provoquen una inestabilitat emotiva de 180 a 330 mg% són causa de confusió de 270 a 440 mg% ho són d’estupor i de 360 a 550 mg% poden originar que l’embriac caigui en estat de coma Aquestes reaccions orgàniques varien segons l’individu i les circumstàncies en què es troba La determinació de les taxes d’alcoholèmia és una pràctica especialment indicada a l’hora de determinar el possible excés fet en la ingestió d’alcohol cas d’accidents…