Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Àngel del Pas i Pincard
Filosofia
Cristianisme
Teòleg, orador i reformador franciscà, de nom Joan Carles fins a professar.
Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa del qual fou guardià fou definidor i guardià del convent de Perpinyà Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma viatjava sempre descalç, procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans el 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou Baix Camp i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó 1581, de la qual fou elegit custodi…
Ignasi Plana i Fontana
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Notari de professió, organitzà les festes barcelonines pel naixement dels infants bessons Carles i Felip 1783, fills del futur rei Carles IV, que originaren un gran nombre de composicions poètiques i sermons, i fou també un dels comissionats que compongueren els versos dedicats al futur Ferran VII amb motiu del seu casament a Barcelona Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases particulars com la del Baró de Maldà Escriví La más heroica barcelonesa, santa Eulalia , coneguda també amb el títol català de Passos del martiri de santa Eulàlia 1780, i uns celebrats…
Vicenç Mut i Armengol
Historiografia catalana
Advocat, militar, historiador, enginyer i home de ciència.
Vida i obra Fou sergent major i enginyer militar del Regne de Mallorca Ingressà en la Companyia de Jesús el 1626, però l’abandonà aviat per estudiar dret a l’Estudi General Lullià Durant quaranta-set anys desenvolupà el càrrec d’enginyer de fortificacions del Regne Fou jurat per l’estament dels ciutadans militars del Regne de Mallorca 1646-50 i cronista general del Regne de Mallorca 1641-87 El 1662 projectà l’ampliació del castell de Sant Carles de Palma i el 1670 feu construir una obra exterior que reforçà l’entrada en el fossat del torrent de sa Riera És autor d’un mapa de Mallorca 1683 en…
Josep Barberí i Santceloni
Historiografia catalana
Cronista, historiador i crític literari.
Vida i obra Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i secretari del capítol Investigà la història de Mallorca i fou cronista oficial del regne El 1820 exercí de revisor de llibres prohibits per l’Església i fou postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Amic de Gaspar Melchor de Jovellanos i de Jaume Villanueva, els ajudà en les seves investigacions Durant els primers anys del vuit-cents, quan Jovellanos fou pres a Bellver, Barberí fou un dels seus principals collaboradors i recopiladors d’informació Tot i que Jovellanos considerava que l’obra de Barberí tenia…
Jeroni Jacint Espinosa i Lleó
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…
Anthony Philip Heinrich
Música
Compositor nord-americà de procedència bohèmia.
Vida Es pot considerar com un dels primers músics professionals dels Estats Units, malgrat la seva formació molt autodidàctica i el fet que decidís dedicar-se a la música arran del fracàs dels negocis que endegà a Amèrica en emigrar des de Bohèmia Heinrich és conegut com el "Beethoven americà", i es pot dir que fou el primer que oferí una simfonia beethoveniana als Estats Units 1817 Mostrà un tarannà romàntic, molt original i poc ortodox en la creació musical, i es deixà dominar per l’admiració de la feréstega natura americana en aquest sentit, bona part de les seves composicions són de tipus…
Sant Nicolau de Bellpuig
Art romànic
L’esment més antic de la parròquia de la vila de Bellpuig es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on consta el prevere de Bellopodio Al llarg del segle següent es té notícia dels seus clergues i consta que el 1306 era de provisió dels Anglesola, dret que passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig Per les visites pastorals dels anys 1332 i 1425, se sap que els altars de l’església eren els de Sant Nicolau, Sant Joan, Sant Pere, Santa Anna i Tots els Sants Com a església matriu en depenia la capella de Sant Bartomeu amb la seva confraria i…
yazata
Religions de l’Orient Mitjà
Nom (‘venerable’) donat en el mazdaisme a cadascun dels àngels creats per Ahura Mazdā perquè l’ajudin a mantenir l’ordre còsmic davant les forces malvades d’Ahrimân.
Guarden la llum del Sol i l’escampen damunt la terra La seva ajuda és indispensable per a poder obtenir la purificació i ésser deslliurat de l’infern Qui els recorda en rep els favors Els principals yazata són antigues divinitats iràniques reduïdes a un paper secundari Ātar foc, Mitra, Anahita, Rašsu el just, Sraoša i Verethragna
canonització
Cristianisme
Acte solemne del magisteri eclesiàstic en el qual el papa declara que un membre difunt de l’església, ja precedentment beatificat, és digne de culte públic (de caràcter universal i preceptiu, amb una commemoració anual) i l’inscriu en el cànon dels sants.
En l’església primitiva, el culte als màrtirs, i a partir del s IV als confessors, de caràcter local, era regulat pels bisbes i pels sínodes Des del s X els papes intervingueren en determinades canonitzacions, que foren reservades a la jurisdicció de la Santa Seu des d’Alexandre III 1159-81, reserva confirmada per decret de Gregori IX 1227-41 Sixt V 1585-90 assignà els processos de canonització, que s’anaren complicant gradualment, a la Congregació de Ritus l’actual procediment segueix les normes d’Urbà VIII 1634 i de Benet XIV 1734, actualitzades per Joan Pau II 1983 La canonització formal…
Valentí Miserachs i Grau
Música
Cristianisme
Organista i compositor.
Estudià als seminaris de Vic 1954 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Ordenat el 1966, l’any següent ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, on es diplomà en Composició Sacra i es llicencià en cant gregorià El 1976 es diplomà en orgue al Conservatori de Bari Fou organista i compositor de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà 1975-80, director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Major des del 1977, catedràtic de composició del Conservatori de Matera 1977-82, i cofundador i professor 1976-94 de l’Escola de Música TL de Victoria,…