Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
Tarascó
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, situada a la riba esquerra del Roine, enfront de Bellcaire, del Llenguadoc.
Mercat agrícola important Possessió dels comtes de Provença durant l’edat mitjana, el rei Renat I de Provença en féu el centre del seu mecenatge La ciutat és dominada pel castell s XIV-XV, i té l’església de Santa Marta, reconstruïda als s XIV-XV damunt d’una altra d’anterior, romànica, on és venerat el sepulcre considerat de la santa
Utu
Mitologia
Déu sumeri del Sol, anomenat Šamaš pels assiris i babilonis.
Déu del Sol, ho era també de la justícia i de l’equitat Era venerat a Zararim Larsa i a Sippar Fill del déu lunar Nanna corresponent al semític Sin i de Ningal, era espòs de Shemirda corresponent a l’Aya semítica, de la qual tingué un fill, Šakan, déu de les cabres, les gazeles i altres animals de l’estepa
Orió
Mitologia
Gegant mitològic.
Fill de Posidó, que li concedí el do de caminar damunt les aigües de la mar, fou un gran caçador Dotat d’una bellesa extraordinària, Eos se n'enamorà Àrtemis el feu occir servint-se d’un escorpí, motiu pel qual, després d’ésser convertits tots dos en constellacions, Orió fuig sempre de l’Escorpió Venerat a Beòcia, Corinna en cantà la llegenda
Firmilià
Cristianisme
Bisbe de Cesarea de Capadòcia (~230-269).
Fou partidari d’Orígenes i adversari de Novacià Se'n conserva una única carta, adreçada a Cebrià, on pren partit a favor seu en la qüestió de tornar a batejar els heretges convertits Presidí ~264 el concili d’Antioquia, i condemnà les innovacions de Pau de Samòsata referents a la Trinitat És venerat com a sant La seva festa se celebra el 28 d'octubre
Eribau
Història
Vescomte d’Osona, fill de Ramon I, successor en el càrrec del seu germà Bermon I des del 1029.
Corregnà amb el seu germà Folc I fins a la mort d’aquest el 1040 Elegit bisbe d’Urgell 1036, consagrà les esglésies d’Urgell i de Cardona 1036 i assistí a la consagració de l’església de Girona 1039 Estigué molt relacionat amb el bisbe de Vic, Oliba Morí peregrinant cap a Terra Santa Fou venerat com a sant a la Seu d’Urgell
Muç
Cristianisme
Màrtir bizantí, patró de l’antiga Bizanci, abans de la fundació de Constantinoble.
El seu culte s’estengué per Europa i arribà a Catalunya, on li foren dedicades esglésies, com la parroquial de Cànoves Vallès Oriental, i capelles, com les de Rubí Vallès Occidental, Besora Ripollès, aquesta darrera preromànica, coneguda també amb el nom de Sant Moí amb què fou conegut el sant Fou també venerat en un pedró de Sant Martí de Puigbò, a Gombrèn Ripollès
Lleïr
Cristianisme
Eclesiàstic.
Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida Alguns martirologis moderns, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311 És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516 Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d’Ora La seva festa se celebra el 27 d’agost
El
Mitologia
Forma hebrea del nom genèric amb què hom designa la divinitat en les llengües semítiques (ugarític: ’l; accadi: ilu; àr: ilāh).
A la Bíblia surt poc, però apareix tant en noms geogràfics Bet el i de persona Emmanu el com en formes compostes de la divinitat sobretot en la d' El-Šaddai, 'Déu omnipotent’ En els mites cananeus, El havia estat pare de tots els déus Entre els semites de Mesopotàmia era el déu més venerat, si no el principal, ja al període presargònic ~2500 aC
Simeó Logoteta
Cristianisme
Hagiògraf bizantí.
Al servei de la cort imperial, en temps de Basili II, recollí una vasta sèrie de narracions hagiogràfiques, les ordenà cronològicament i els donà unitat estilística La seva obra, contínuament sotmesa a interpolacions, tingué una gran difusió però actualment resulta difícil de fixar-ne el nucli originari Venerat com a sant per l’església d’Orient, la seva festa se celebra el 28 de novembre
zāwiya
Islamisme
Un dels noms que reberen els cenobis d’adeptes a una determinada doctrina (ṭarīqa).
Solien ésser construïts al costat de la tomba d’algun personatge venerat per l’islam qubba, i incloïen un lloc d’oració públic, una escola alcorànica, una hostatgeria per a viatgers i obres de beneficència L’època de la màxima esplendor de les zāwiya fou el període mameluc egipci Durant el s XIX tingueren un gran desenvolupament al Magrib, i el 1925 fou dictaminada la seva supressió a Turquia