Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
clorur de platí (II)
Química
Pólvores verdoses, solubles en l’àcid clorhídric i en hidròxid amònic i insolubles en l’aigua, que hom obté per escalfament d’esponja de platí en presència de clor anhidre.
És emprat en la preparació de sals dobles, dites platinits , amb els clorurs dels metalls alcalins
sicòmor
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les moràcies, de 10 a 15 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles ovades, rugoses i glauques, de flors verdoses i de fruits comestibles.
És natiu del nord-est i de l’est d’Àfrica, i en ocasions és plantat com a ornamental
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica crasses,…
firmiana
Botànica
Arbre caducifoli de la família de les esterculiàcies, que fa fins a 15 m d’alçària, de fulles palmatilobulades, de flors verdoses i petites en panícules terminals i de fruits dehiscents.
És originària de l’Extrem Orient, i és plantada com a arbre ornamental i d’ombra
herba forrera

Herba forrera
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes, de flors verdoses o brunes, ajuntades en glomèruls, i de fruits aqueniformes.
És comuna en llocs incultes i herbosos
marxívol
marxívol
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, perenne, glabra, fètida, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pedatipartides o palmatipartides, coriàcies, de flors verdoses i de fruits fol·liculars.
Creix en boscs, barrancs, etc, a la muntanya mitjana
ornitògal
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, de fulles estretes i de flors blanques, verdoses o grogues, amb sis peces periantals, agrupades en raïms o en corimbes.
Moltes espècies del gènere són conreades en jardineria
Les micareàcies i les esquamarinàcies
Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició…
om
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les ulmàcies, de fins a 30 m d’alt, de fulles ovades, acuminades, asimètriques i serrades, de flors verdoses i petites i de fruits en sàmara.
Es troba a quasi tot Europa, espontani i plantat, principalment al bosc de ribera
marxant
Botànica
Herba anual, de la família de les amarantàcies, de 20 a 90 cm d’alt, de fulles ovals o ròmbiques, de flors verdoses reunides en inflorescències denses i de fruits en pixidi.
Creix en camps, ermassos, terrenys suburbans, etc