Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
braç
Transports
Cadascuna de les parts d’una verga compresa entre la creu i cadascun dels penols.
creu
Transports
Part central de la verga de figura simètrica i, també, de la vela que s’hi enverga.
pena
Transports
Extrem més prim d’una antena o d’una verga de vela aurica o de les antigues mitjanes.
collar
Transports
Cargolar la vela, plegar-la sobre la verga o botavara o un masteler i afermar-la amb botafions.
empunyidura
Transports
Lligam dels extrems d’una faixa de rissos que hom fa a la verga quan es prenen aquests.
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista que, amb el subtítol de Lletres, Arts, Ciències i sota el lema claverià de Virtut-Progrés-Amor, aparegué a Barcelona al gener del 1881.
En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…
verguer
Història
Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o n’acomplia les ordres.
A Barcelona els verguers dels cavallers tenien per missió de convocar els consellers a domicili, d’avisar els jurats i de precedir els consellers en les cerimònies oficials/> El càrrec perdurà fins a la Nova Planta
calar
Transports
Arriar un masteler, una verga, etc, de manera que llisquin per dins una anella que els guia en el llur moviment.
velatxo
Transports
Vela quadrada unida a la verga del mateix nom i que, segons com sigui col·locada, pot ésser velatxo alt o velatxo baix
.
És l’única vela quadra de les goletes de velatxo vela
arc

Arc utilitzat en tir esportiu
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva, formada per una verga, generalment de fusta o d’una matèria elàstica, i una corda tibant fixada als dos caps.
Tesant la corda fins a encorbar l’arc, aquest adquireix la força necessària per a disparar fletxes La precisió, l’abast i la força de tir de l’arc senzill es reforcen amb certs additaments que donen lloc a nombroses variants d’arcs És una de les armes ofensives més antigues, que apareix ja en el Paleolític superior El seu ús ha perdurat fins a l’època actual entre els pobles primitius Modernament l’arc ha estat adoptat com a pràctica esportiva tir amb arc