Resultats de la cerca

La capella de Santa Margarida forma part de les dependències del mas Favà o de Favà, situat als vessants de la serra de Prada de la vall de Cabó És l’únic vestigi que queda de l’antic poble de Favà, a més de la capella de Sant Bartomeu, documentat d’ençà del 867 L’actual capella, d’origen incert però d’època moderna, no és documentada Per la seva part el mas, esmentat en el cens del 1860, presenta unes estructures en els seus fonaments que podrien indicar un origen medieval

No hem pogut trobar cap notícia històrica dels orígens d’aquest edifici, que cal situar en l’època alt-medieval De l’edifici que es conserva avui no podem veure’n cap vestigi romànic d’interès És possible que les reformes que sofrí el temple l’any 1761 feren perdre el poc que restava d’època original La part frontal de l’edifici, fins a mitja nau, fou afegida l’any 1866 i coberta amb una teulada de dos vessants embigats Podria haver estat part d’un atri exterior, incorporat a la planta del temple

El lloc és esmentat en la donació que l’any 882 féu el bisbe Teuter a la canònica de Girona amb motiu de la seva organització L’any 1222 consta com “Santci Andree de Alodio” També s’esmenta en un document de l’any 1280 L’any 1359 tenia 15 focs al seu terme, i el 1698 fou lloc reial És una església parroquial que primerament pertangué a l’ardiaconat de la Selva i després a l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners L’edifici actual fou refet als segles XVIII i XIX i no guarda cap vestigi d’època romànica

Aquesta església fou la parròquia del terme del castell d’Escumó, documentat des de l’any 1068 En un primer moment fou una dependència de la pabordia de Mur, però més endavant acabà subjecta a l’abadiat d’Àger Així consta l’any 1648 Actualment no resta cap vestigi d’aquesta església i se’n desconeix el titular Cal cercar el seu emplaçament a prop del castell d’Escumó, a l’est del terme municipal, tocant a l’Ametlla del Montsec Escumó, segons el fogatjament del 1381, era del paborde de Mur i tenia tres focs

Aquesta església, de la qual no resta cap vestigi, era situada a la partida de Sant Pere, fora del nucli de la vila de Sarral, al nord-oest del terme municipal Fou la capella de l’antic vilatge de Pedrinyà, documentat des del 1076, en les afrontacions de la quadra d’Ollers Malgrat l’abandó d’aquest lloc a causa de la concessió de la carta de població i franquesa de Sarral el 1180 i del despoblament de la baixa edat mitjana, l’església subsistí fins al segle XVIII A causa del seu greu deteriorament, fou clausurada el 1720

La vila de Massalió és damunt un turó de 359 m d’altitud, a la riba esquerra del Matarranya El lloc i el castell de Massalió foren conquerits als musulmans vers el 1157 pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i el 1175, el seu fill, el rei Alfons I, en féu donació al bisbe de Saragossa i al capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat Poc després el prelat de Saragossa infeudà l’indret a diversos senyors, fins que el 1308 recuperà la jurisdicció del lloc Actualment no resta cap vestigi del castell medieval del poble de Massalió

El poble de Bot és situat al SW de Gandesa, a la dreta del riu de la Canaleta L’indret és esmentat per primera vegada el 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple Es té notícia del castell de Bot des del 1248, en què Elvira de Cervelló cedí a l’orde del Temple els seus drets sobre el castell i la vila de Nonasp, juntament amb el castell i la vila de Bot i altres possessions Bot formà part de la comanda d’Horta En l’actualitat no resta cap vestigi del castell

No queda aparentment cap vestigi d’aquell castell a l’actual mas de Valric “Belrich”, situat al cim d’un turó, al nord-est de Montescot, el qual, en temps medievals, era vorejat per un estany Al segle XII, anà a mans de la família d’Avalrí Pere Bernat d’Avalrí, 1106-26 Gausbert, el seu fill, 1126-45 El 1222, el vescomte de Bearn, Ramon de Montcada, en guerra contra Nunó Sanç, senyor de Rosselló, el prengué per la força El 1285, Ramon d’Urtx, senyor d’Avalrí, el defensà contra els croats de Felip l’Ardit

Ha estat identificada amb l’antiga capital del regne de Zimbàbue segles XI al XV, al qual succeí el regne de Monomotapa, que traslladà la capital a Khami, a l’oest Es tracta d’un conjunt de construccions amb blocs de granit, en gran part ben conservades, que consta de muralles, torres, edificis de culte, etc Els blocs de granit són superposats, sense ciment o calç Aquestes construccions que semblen datar dels segles IX-X la part més antiga, i dels segles XIV-XV la posterior constitueixen el vestigi més important de la civilització homònima, la qual tingué segurament una…

Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes El 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau el 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes , del Cercle Artístic, i el 1968, el premi de Dibuix Ciutat de Barcelona amb l’obra Hivern De tendència fauve al principi, aviat afirmà el seu constructivisme, formalment geomètric, tot conservant un vestigi de fauvisme en l’ordre estètic Els últims anys la seva producció pictòrica s’adreçà vers un abstractisme fet amb motius figuratius dins la…