Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
parcial
Música
Cadascun dels tons purs en què es pot descompondre un so complex, o bé cadascun dels moviments simples (o modes propis) amb què pot vibrar lliurement un sistema mecànic o acústic.
Els parcials es caracteritzen sobretot per la seva freqüència La descripció de les intensitats i freqüències del conjunt de parcials que constitueixen el so o el moviment s’anomena espectre Els parcials se solen numerar per ordre ascendent de freqüència Així, el primer parcial és el de freqüència més baixa Quan les freqüències dels diferents parcials són múltiples enters d’una mateixa freqüència que s’anomena freqüència fonamental, es diu que els parcials són harmònics La superposició de parcials harmònics sempre dona lloc a un so o una vibració periòdics Recíprocament, si un so…
aeròfon
Música
Dit de qualsevol instrument en què el so es genera mitjançant la pertorbació de l’aire circumdant o de l’aire contingut a l’interior de l’instrument.
Versió abreujada de la part corresponent als aeròfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta pertorbació és el resultat del desplaçament relatiu de l’aire respecte al generador de so part de l’instrument que interfereix amb l’aire tot imprimint-li la vibració inicial L’impuls de l’aire pot ser provocat pel desplaçament del mateix instrument, pel buf de l’instrumentista o per mitjans mecànics El so inicial és amplificat i modulat instantàniament d’acord amb les característiques acústiques del tub, fins a produir la nota musical…
celleta mòbil
Música
Accessori emprat en els cordòfons de mànec que, en envoltar-lo, pressiona les cordes contra el batedor o diapasó a una distància fixa respecte al pont.
Aquesta peça escurça la llargada màxima de vibració de la corda, i dona com a resultat un instrument de tir més curt i afinació absoluta més aguda Es pot fixar al mànec amb una lligada o amb un cargol especial
obertura acústica
Música
En molts cordòfons, forat practicat a la caixa de ressonància per comunicar l’aire interior amb l’exterior.
Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o…
canal

Canal d’una flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conducte situat a l’extrem superior d’alguns instruments aeròfons que dirigeix el corrent d’aire cap al bisell.
D’aquesta manera, en ser tallat per aquest -anomenat també trencavents-, l’aire es posa en vibració i produeix el so inicial de l’instrument El canal està limitat generalment pel tascó, o bloc, que obtura parcialment la part superior del tub
harmònica de cristall
Música
Instrument idiòfon consistent en un conjunt de tasses de vidre muntades coaxials sobre un eix horitzontal que gira dins una cubeta plena d’aigua que les humiteja constantment.
Unes llengüetes de cuir, accionades mitjançant un teclat, freguen el cantell de les tasses i en provoquen la vibració És d’origen oriental i fou molt utilitzada en la música popular Alguns compositors, com Gluck, Mozart o Donizetti escriviren peces per a aquest instrument
polarització

fototeca.cat
©
Física
En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E
que caracteritza les ones que formen la radiació.
Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per Huygens amb l’espat d’Islàndia…
marca
Lingüística i sociolingüística
En fonologia, particularitat fònica, l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
En català, per exemple, el fonema / b / sonor és marcat , i s’oposa al correlatiu / p / sord, no marcat , per la presència en la seva articulació de la vibració de les cordes vocals La noció de marca en fonologia s’ha estès també a la morfologia, a la sintaxi i a la lexicologia
ressonador de Helmholtz
Física
Aparell emprat per a analitzar sons.
Consisteix en un recipient esfèric, amb dues obertures, de manera que aplicant l’orella en una de les obertures hom sent, amb un notable augment d’intensitat, els sons de freqüència igual a la freqüència característica de vibració de la massa d’aire continguda en el recipient Actualment ha caigut en desús
espectre de bandes
Física
Espectre de ratlles molt nombroses, algunes de les quals s’agrupen formant bandes.
El seu aspecte és conseqüència dels tres components de l’energia en les molècules bi o poliatòmiques energia dels electrons al voltant del nucli, energia de vibració del nucli i energia de rotació global de la molècula i de les transicions entre els estats d’energia moleculars, molt diferents de les d’un àtom lliure