Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
membrana
Electroacústica
Làmina prima susceptible de vibrar en ésser sotmesa a l’acció d’ones sonores o a forces capaces de produir-hi desplaçaments longitudinals.
Forma part de molts aparells acústics botzina, i constitueix el fonament dels transductors electroacústics més corrents altaveu, auricular 2 , micròfon
fimbrar
Vibrar, una biga, una vara flexible, etc, sota l’acció d’una força que obra sobre seu en sentit transversal i a intervals.
caixa de ressonància
Música
Part estructural i acústica d’alguns instruments, en forma de cavitat tancada, que conté un volum d’aire capaç de ser posat en vibració per un element vibrant o generador del so.
En acoblar-se la vibració de l’aire interior de la caixa amb la del generador del so, aquesta actua com a ressonador amplificant el so de l’instrument i determinant-ne la qualitat En la majoria dels instruments cordòfons, com la guitarra, el violí o les cítares en general, la vibració dels generadors del so, les cordes, es transmet a la taula harmònica mitjançant el pont, peça on aquestes recolzen La vibració de la taula posa en moviment l’aire interior de la caixa harmònica, que vibra en unes freqüències de ressonància determinades per la nota de la corda, les característiques acústiques de…
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…
embocadura
embocadura d’un instrument aeròfon
© Fototeca.cat
Música
Peça dels instruments aeròfons que hom aplica o introdueix a la boca per tal de fer vibrar l’aire que conté l’instrument i obtenir-ne, així, un so musical.
En els instruments de metall presenta una forma cònica més o menys pronunciada segons la gravetat o agudesa del so Hom anomena també així l’orifici lateral de les flautes travesseres per on hom bufa
tub acústic
Vibracions en un tub: 1, obert (a, fonamental; b i c, harmònics); 2, tancat (a, fonamental; b i c, harmònics senars)
© Fototeca.cat
Física
Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
Les parets del tub són rígides, i a la base hi ha una embocadura per on és insuflat l’aire Això produeix la vibració d’aquest aire, les característiques de la qual depenen fonamentalment de les dimensions i de la forma del tub també varien segons que l’extrem superior sigui obert o tancat Quan l’aire del tub vibra, es produeixen —com en el cas de les cordes— ones estacionàries Si el tub és tancat per un extrem, les ones presenten en aquest punt un node, mentre que a l’extrem oposat apareix un ventre en aquest cas la longitud d’ona λ de la vibració val λ = 4 L, L essent la longitud del tub…
parcial
Música
Cadascun dels tons purs en què es pot descompondre un so complex, o bé cadascun dels moviments simples (o modes propis) amb què pot vibrar lliurement un sistema mecànic o acústic.
Els parcials es caracteritzen sobretot per la seva freqüència La descripció de les intensitats i freqüències del conjunt de parcials que constitueixen el so o el moviment s’anomena espectre Els parcials se solen numerar per ordre ascendent de freqüència Així, el primer parcial és el de freqüència més baixa Quan les freqüències dels diferents parcials són múltiples enters d’una mateixa freqüència que s’anomena freqüència fonamental, es diu que els parcials són harmònics La superposició de parcials harmònics sempre dona lloc a un so o una vibració periòdics Recíprocament, si un so o una…
ressonància
Música
Conjunt de sons complementaris que produeix el so d’una nota, en un instrument musical, en vibrar, sota la influència de la primera vibració causada per la nota, els cossos pròxims per simpatia.
Aquest fenomen és emprat per a amplificar la sonoritat dels instruments de corda, de tecla, etc amb la caixa de ressonància de fusta, o d’un altre material adequat
acústica
Desplaçament d’un tren d’ones sonores en el si d’un èmbol
© fototeca.cat
Física
Part de la física relativa al so.
L’acústica ha esdevingut síntesi de disciplines científiques molt diferents, per tal com, per exemple, hom pot estudiar la producció i propagació del so mitjançant un model fisicomatemàtic, mentre que la recepció del so, essent una sensació psicofisiològica provocada per un estímul físic, requereix una interpretació multidisciplinària L’acústica té una importància decisiva en dominis molt diversos fisiologia de l’oïda, música, fonètica acústica, arquitectura, electroacústica aparells emissors, enregistradors i reproductors del so, bioacústica senyals sonors dels animals, acústica submarina…
compactació
Construcció i obres públiques
Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquina i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.
La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de…