Resultats de la cerca

El 1955 entrà com a vocal a la Federació Catalana d’Hoquei, de la qual fou tresorer 1957 i vicepresident 1958-61 A partir del mes de maig del mateix any, quan Enric Llaudet fou elegit president, formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vocal i president de les seccions Dirigí les seccions del Barça fins el 1965, dos anys més tard de ser nomenat vicepresident, càrrec que mantingué fins el 1968 Abans, però, presidí la Federació Barcelonesa d’Handbol 1964-67 i la Federació Espanyola de Patinatge 1967-68

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92

S’inicià en les tasques directives en la Federació Catalana de Rugbi Fou delegat del Camp de les Corts i, posteriorment, vicepresident del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1953-60, fou vocal de l’espanyola 1965-84, que també dirigí 1977, i vicepresident de la Unió Ciclista Internacional durant els anys seixanta Presidí el Comitè Organitzador del Campionat del Món de ciclisme de Sant Sebastià 1970 i Barcelona 1973 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, a l’Acadèmia Alfonsiana de Roma i a la Universitat Lateranense de Roma Fou ordenat presbíter a València el 1971 El 1996 fou elegit bisbe de Sogorb-Castelló És president de la Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, vicepresident de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar i vicepresident degà del Pontifici Institut Joan Pau II per a Estudis sobre el Matrimoni i la Família, amb seu a València, depenent de la Pontifícia…

Participà en el cop d’estat del 1952 i assumí diferents alts càrrecs en el govern de Nasser ministre d’afers presidencials 1957-62, primer ministre 1964-65 i vicepresident de la república 1965-67 Secretari general de la Unió Socialista Àrab 1965-67 i 1968-70, després de la mort de Nasser assumí 1970 de nou el càrrec de vicepresident Sadat el destituí l’any 1971 i, acusat de complot, fou condemnat a mort, pena que hom li commutà per la cadena perpètua Fou alliberat l’any 1981

Es graduà a l’acadèmia militar del Yunnan 1911, i fou nomenat general el 1916 Des del 1922 estudià a Alemanya, d’on fou expulsat el 1926, per causa de les seves activitats comunistes L’any següent, ja a la Xina, participà, al costat de Mao Zedong, en la creació de l’exèrcit comunista, del qual fou nomenat cap suprem 1931 Des del 1949 fins al 1954 fou vicepresident del govern, i del 1954 al 1959 vicepresident de la república en aquesta darrera data fou designat president de l’assemblea nacional

Vinculat al Club Nàutic el Masnou i al Club Nàutic Vilassar de Mar, s’inicià en la navegació amb la classe vaurien, de la qual fou secretari internacional Fou president de les Federacions Catalana 1969-71 i Espanyola 1971-84 de Vela i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol També presidí l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona Creà l’Escola Nacional de Vela de Palamós Rebé, entre altres distincions, la medalla al mèrit esportiu, la medalla de la Delegación Nacional de Deportes i la Forjadors de la…

Graduat a l’Escola Superior d’Hostaleria de Madrid El 1963 fundà el restaurant Aradi a Platja d’Aro, el primer dels establiments que en anys successius obrí en diversos punts de la Costa Brava La Riera, els hotels Aromar i Costa Brava, a Platja d’Aro, i S’Agaró Hotel, entre d’altres Des del càrrec de regidor a l’Ajuntament de Platja d’Aro 1970-79, impulsà diverses iniciatives turístiques i tingué un paper important en la consolidació de la Costa Brava com a destí turístic de l’Europa central i del nord, i l’any 1976 fou soci fundador, accionista i conseller del Patronat de Turisme Costa Brava…

Fou un dels socis fundadors i primer president de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 1962 El 1967 assumí el càrrec de vicepresident de la federació espanyola Impulsà el salvament i el socorrisme en l’àmbit estatal i el 1971 creà el primer campionat escolar d’Espanya El 1974 presidí el comitè organitzador del Campionat del Món de salvament aquàtic a Barcelona El mateix any rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola També promogué els encontres internacionals de la selecció catalana amb l’equip de Castres Igualment, formà part de la directiva del…

Fou cofundador, juntament amb el seu germà Vicenç, del club de futbol sala Industrias García l’any 1975 Fou entrenador del primer equip durant diversos períodes de la dècada de 1990 També ocupà el càrrec de vicepresident Fitxà els primers jugadors brasilers del club, entre els quals destacà João Belfort També se centrà en la formació de base Propietari de l’empresa de vins Marfil Alella, el 2001 es convertí en el principal patrocinador del club, que l’any seguent passà a denominar-se Marfil Santa Coloma D’altra banda, durant la dècada de 1990 i principi del 2000 també patrocinà…