Resultats de la cerca
Es mostren 1069 resultats
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
servei civil
Sociologia
Dret
Prestació personal obligatòria per al compliment de finalitats d’interès general, com són la defensa nacional o les plantejades per circumstàncies especials.
Dins d’aquestes darreres, la més coneguda fou la prestació social substitutòria, introduïda per l’extensió de l’objecció de consciència, vigent a l’Estat espanyol fins a l’abolició del servei militar obligatori 2001
servitud de degotís
Dret català
Servitud que permet al propietari de llençar les aigües pluvials del seu teulat sobre la propietat del veí.
Si aquesta servitud s’ha adquirit per usucapió, s’estingeix quan el seu titular fa desaparèixer la canal o conducció mitjançant la qual s’exerceix, particularitat recollida en la vigent compilació del dret civil català
Suzuki Harunobu
Pintura
Pintor japonès.
De l’escola ukiyo-e , es formà en l’estil clàssic kano Pintà estampes calendari d’una gran varietat cromàtica sobre temes més o menys sensuals, amb un estil delicat, vigent fins a mitjan s XIX
carta de ‘logu’
Història
A l’edat mitjana, codi vigent a cadascun dels jutjats sards.
A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards Breve Regne Callari Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà segle XIV una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà 1392 la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa Escrita en llengua sarda i de forma clara i concisa, regula matèries civils i penals amb un gran sentit jurídic, estrany a d’…
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…
Organización Sindical Española
Història
Sistema sindical verticalista vigent durant el franquisme a l’Estat espanyol.
El Fuero del Trabajo 1938 creà una corporació de dret públic que reunia en un organisme unitari totes les branques de la producció o serveis en sindicats verticals sota la direcció de l’estat Posteriorment s’integraren en un únic sindicat empresaris i treballadors que depenien de la Delegación Nacional de Sindicatos dintre del ministeri Secretaría General del Movimiento posteriorment al ministeri de Relacions Sindicals El 8 d’octubre de 1976 un decret traspassava tots els béns de l’OSE a la presidència del govern i així s’iniciava un procés de llibertat sindical
repregunta
Dret processal
Cadascuna de les preguntes que el litigant, l’advocat o el fiscal dirigeixen als testimonis presentats per l’adversari, després que han respost a cadascuna de les preguntes de l’interrogatori, amb vista a aclarir o refutar aquestes preguntes i comprovar la veracitat de les declaracions formulades.
El codi vigent a l’Estat espanyol preveu la presentació, en un plec secret, tancat o obert —abans de l’interrogatori dels testimonis—, d’un interrogatori de repreguntes contraatacant les preguntes, el qual ha d’ésser examinat i aprovat pel jutge
Llenguadoc-Rosselló
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França que comprenia els departaments d’Aude, Erau, Gard, Losera i Pirineus Orientals.
La capital era Montpeller Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre de 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió Migdia-Pirineus i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània
opció dotal
Dret civil català
Institució per la qual en cas d’embargament dels béns del marit, la muller pot separar d’entre aquests els que estimi convenient i d’un valor proporcionat al dot i a l’escreix, amb dret de posseir-los, d’administrar-los i de fer seus els fruits, que haurà d’aplicar a l’aixecament de les càrregues matrimonials.
Té com a finalitat garantir a la muller la restitució del dot i ensems protegir els creditors del marit Té el seu origen en una pragmàtica de Jaume I del 1241, completada amb altres disposicions posteriors, i és encara vigent a Catalunya